Tres notícies que impliquen a dones de tres països, un europeu, un altre africà i el tercer a Amèrica del Nord m’han portat a diferents reflexions.
Començo per aquí: «El Constitucional dóna la raó al farmacèutic que no va vendre la píndola postcoital per objecció de consciència«, és a dir, sota la premissa que segons ell «la píndola té un possible efecte abortiu», afirmació que és incorrecta des del punt de vista científic i que ell com a llicenciat en Farmàcia hauria de saber. Però li pot més la seva postura moral antiavortista i pronatalitat ja que tampoc ven preservatius en la seva farmàcia. El problema és que aquest professional està vulnerant el dret de les dones, i també dels homes, a viure la seva sexualitat de manera lliure i responsable ja que nega la disponibilitat a la seva oficina de farmàcia de productes que la normativa aplicable exigeix, entre els quals hi ha els medicaments i productes anticonceptius i contraceptius. La meva pregunta bàsica: ¿està per sobre la seva objecció de consciència amb tints ideològics i que no recull la Llei de Salut Sexual i Reproductiva, que el dret de les dones que sí que està inclòs en aquesta Llei?
I segueixo pel Marroc: «La ciutadania marroquina es mobilitza contra el judici a dues dones per portar vestit«. Tot i que el titular és positiu, amaga una injustícia intolerable: dues dones van ser detingudes i jutjades en una població propera a Agadir per portar vestits curts. Tot el que ha passat ha propiciat que al Marroc s’obri un debat sobre les llibertats individuals, i les protestes i manifestacions s’han succeït en les principals ciutats del país, fins i tot les organitzacions de drets humans han constituït el dilluns 13 de juliol, data en la qual es va conèixer el veredicte d’absolució, com el «Dia nacional per defensar les nostres llibertats». Espero, com Fouzia Assouli, presidenta de la Federació de la Lliga de Drets de les Dones (LDDF), que aquest procés sigui una ocasió per «revisar l’article 483 del codi penal ja que la roba és una llibertat individual» i «accelerar la adopció de la llei que castigui la violència contra la dona que no acaba de veure la llum «.
I acabo a USA: «El Mundial Femení de Futbol arrasa als Estats Units enfront de la indiferència d’Europa«. Sembla ser que 26,7 milions de persones es van asseure davant de la petita pantalla per veure la final entre americanes i japoneses. Per comparar: l’any passat 26,5 milions de persones van seguir la final del Mundial de futbol del Brasil, que va enfrontar a l’Argentina i Alemanya; i els dos últims partits de la final de la lliga de bàsquet de la NBA van ser seguits per uns 23 milions d’espectadors. Espero que s’importi aviat aquesta «moda americana» i l’esport femení es reconegui a la fi també aquí, i no només en popularitat sinó en també en oportunitats i salaris, i en més disciplines que el futbol.
