Des de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, el focus d’actuació de les administracions públiques s’ha centrat fonamentalment en la discriminació de gènere relacionada amb els diversos aspectes que la norma preveu, és a dir, en àmbits com el mercat laboral, l’educació, la salut, la coresponsabilitat familiar, l’àmbit acadèmic, la participació política, els mitjans de comunicació … No obstant això, els poders públics han romàs cecs i impassibles a l’avanç silenciós de la discriminació múltiple de les dones, donant l’esquena a l’exclusió social que anava apartant de la vida pública a dones discapacitades, lesbianes, gitanes, d’edat avançada … i així podríem seguir amb una llista interminable.
Paral•lelament als grans discursos polítics sobre la necessitat de lluitar contra la discriminació per raó de gènere, hi ha hagut un desenvolupament constant i gradual de la discriminació interseccional de les dones que passava per davant nassos de la ciutadania. El problema s’ha agreujat tant que, en l’actualitat, ja no resulta possible abordar la discriminació per gènere d’una manera simple i aïllada, ja que en la majoria dels casos concorren diversos motius de discriminació que interseccionen i es retroalimenten. I és que els camins de les dones vénen marcats per múltiples circumstàncies que marquen les seves vides i que les converteixen en grups oprimits. La intolerància mai ve sola.
L’any 1989, Kimberlé Crenshaw va definir la discriminació interseccional com aquella en la qual diversos motius de discriminació interactuen simultàniament, de manera inseparable, provocant situacions d’exclusió social i vulnerabilitat. Això té importants conseqüències sobre les dones que la pateixen: no és simplement que aquestes experimentin dos o més motius de discriminació de manera acumulativa, sinó que les situacions de discriminació interseccional van de la mà, comportant un increment exponencial de la situació de marginació en la que es veuen immerses les dones que la pateixen. Kimberlé Crenshaw partia de la realitat soferta per les dones afroamericanes als Estats Units, obrint una porta a nous paradigmes per a l’estudi i tutela de la discriminació interseccional que avui dia estan plenament en vigor.
La Llei Orgànica 3/2007 es refereix a les discriminacions múltiples en el seu article 20, assenyalant que els poders públics han de «dissenyar i introduir els indicadors i mecanismes necessaris que permetin el coneixement de la incidència d’altres variables la concurrència resulta generadora de situacions de discriminació múltiple en els diferents àmbits d’intervenció «. No obstant això, de què serveixen les estadístiques si no arbitrem mecanismes de solució? És hora de passar de les xifres a la tutela de les dones que la pateixen. Ens hem acostumat a la inèrcia de proporcionar dades sense anar més enllà, i no podem viure únicament dels simples discursos estadístiques que ja no ens condueixen enlloc.
