Ha plogut molt (més de cinc anys) des que per primera vegada es va aplicar en les candidatures electorals la Llei d’Igualtat, instaurada pel President Socialista José Luis Rodríguez Zapatero, que va fer de les polítiques a favor de la dona un dels trets característics dels seus dos mandats.
Aquesta llei, diu que la proporció ha de ser de no menys del 40% i no més del 60% per a un i altre sexe. Desgraciadament, la Llei d’Igualtat que es va presentar com un èxit i un pas més enllà de la Constitució per aconseguir la tan esperada paritat entre homes i dones només s’ha aplicat en les dues últimes eleccions generals: el 2008 i el 2011, i no la imposa en els escons, sinó en les llistes electorals.
A més, els partits se´ls han enginyat en ambdues ocasions per situar els homes al capdavant de la llista, ja que la norma permet que de cada cinc llocs només un mínim de dos estigui reservat a un sexe determinat. A la pràctica, en confeccionar les llistes, elles són relegades als llocs més baixos.
La paritat no és el final del camí, sinó el començament. El fet que hi hagi lleis com aquesta, fa que les regles del joc democràtic canviïn i siguin més justes. En l’evolució democràtica d’Espanya es demostra que ha servit d’alguna cosa tots els estudis, mobilitzacions, reivindicacions i conceptes teòrics impulsats pel feminisme, però a l’hora de la veritat hi ha trampes i les dones segueixen estant limitades en la política. La «quota femenina» segueix gestionada pels líders masculins del partit, així que seguim movent-nos en les regles del patriarcat. En la majoria dels països els lideratges polítics femenins són molt escassos i es consideren autèntiques excepcions. La majoria d’elles són filles / vídues / germanes «de» .
Podríem debatre el «perquè» cal fer lleis com aquesta. Si es necessiten lleis per canviar el comportament en matèria de drets d’igualtat és que tenim un greu problema. És necessari legislar que es «deixin» entrar a les dones en les institucions, partits polítics, etc . ja que per la seva naturalesa no ho fan? Hem d’acceptar que se’ns de permís gràcies a que hi ha una llei que obliga que hi hagi «quota femenina»? Per què legislar una cosa que hauria de ser innat?
Avui en dia hi ha més dones en política però desgraciadament, per lleis com aquesta. Encara que ens s’avergonyeixi entrar gràcies a una llei, almenys, estem dins. Jo sóc de les que pensa que millor això, que res.
Article publicat a Catalunya Plural
