Soraya Sáenz de Santamaría ha estat impecable en la seva valoració del nomenament de Carme Chacón. La portaveu parlamentària del PP ha reclamat un trànsit ràpid a la normalitat a l’assumir els nomenaments, sense fixar-se en el sexe de qui els ocupa, afegint que no té dubte de la idoneïtat de la ministra de Defensa per assumir el càrrec per la seva condició de dona.
És la cara de la dreta moderna, civilitzada i democràtica en contraposició amb la caverna que segueix a l’aguait des de llocs de premsa que pretenen inútilment ser honorables. De totes les diatribes masclistes llegides a la premsa espanyola sobre la majoria de dones al Gabinet de Zapatero, en destaca un article que les considera «modistetes». Algunes d’aquestes valoracions s’acarnissen amb la condició de dona –i a sobre embarassada– de la ministra Chacón. Es tracta d’una manifestació nostàlgica de l’època en què aquests masclets de casino municipal exercien la seva dominació de classe sobre les que havien de cosir per a ells com a forma de malviure. Les modistetes, en la seva humilitat, estaven indefenses davant d’aquests senyorets que segueixen tenint en alguns enclavaments sociològics, sobretot d’Andalusia, un reducte inexpugnable.
El masclisme és el substrat ideo- lògic dels crims de gènere. Els assassins de gènere són l’última expressió d’un masclisme militant que ha de recórrer a l’agressió i a l’assassinat per exercir la seva tirania. Els ideòlegs d’aquests assassins són aquests articulistes que donen suport pretesament intel.lectual als agressors.
Falta poc perquè l’apologia del masclisme sigui considerada delicte igual que passa amb els abertzales quan fan exaltació d’ETA. Gràcies a la llei d’igualtat promoguda per Zapatero.
De moment, aquests cavernícoles només poden convocar l’entusiasme pel president legítim del Govern d’Espanya, que ha tingut l’enorme encert de posar més dones que homes al seu Govern i al damunt escollir per a ministre de Defensa una diputada socialista, catalana, dona i a més a més embarassada. ¡Déu n’hi do!
Carlos Carnicero és periodista i anlista polític
Article aparegut a El Periódico el 15 d’abril de 2008
