LES RAONS de la baixa presència de dones en càrrecs de representació popular es troben en les estructures de discriminació existents. Per augmentar la seva participació política, no només són necessaris incentius financers, sinó que cal implementar un conjunt d’accions afirmatives. Aquesta és la forma en què les democràcies contemporànies han materialitzat els principis i valors que les legitimen socialment.
En les últimes dècades el poder s’ha concentrat i centralitzat al país, consolidant una estructura elitista i marginalizante. La promesa meritocràtica no ha estat ni la poden complir en les actuals condicions, tal com s’observa en l’accés a l’educació superior de qualitat, bloquejada per un sistema de selecció que no és plenament igualitarista. El mateix succeeix en l’espai de la política, on la concentració del poder deixa fora de la representació i deliberació a amplis sectors socials, precisament per la incapacitat del sistema per representar el conjunt de la societat a través de mecanismes adequats. Igualment, en l’economia el poder s’ha anat concentrant en grups cada vegada més reduïts. I les relacions interètniques segueixen caracteritzades per la submissió dels pobles originaris.
En societats tan estratificades, immerses en forts processos de canvi social, cal integrar la diversitat social, sota pena d’anar generant pressions cada vegada més desintegradores. Culturalment, les societats contemporànies són creixentment diverses, de manera que els esforços d’integració han de ser cada vegada més nombrosos i eficients. Però les estructures i institucions polítiques, socials i econòmiques existents són sexistes, elitistes, classistes o racistes, donant-se una contradicció fonamental entre la canviant societat real i la institucionalitzada societat oficial. Per això, cal donar-li curs i espai a la diversitat, perquè la inclusivitat en les institucions i organitzacions socials enriqueix el sentit i permet complir totalment la comesa de les seves pròpies funcions.
Font: La tercera.com
