La igualtat entre homes i dones del Govern es queda en foto del Consell de Ministres. Quan es baixa al segon, tercer o quart esglaó, la preponderància masculina en les butaques més importants de l’Estat torna a ser tan indiscutible com que el 67% dels alts càrrecs els ocupen homes.
Expressat en xifres, i a partir de l’últim informe sobre funció pública en l’Administració General acabat de fer públic per la Intervenció General, hi ha un total de 340 alts càrrecs en el poder central, dels quals 231 són homes i només 109 són dones.
La diferència entre sexes es manté en el total del funcionariat civil, encara que la xifra està desvirtuada a favor d’ells a causa de les forces de seguretat. En qualsevol cas, les taxes a favor dels homes freguen el 70%.
I si fins aquí la desigualtat és important, en l’administració militar la balança es bolca cap als homes amb un 90% de presència. Només en la justícia i en la Seguretat Social les dones són majoria, amb una representació del 63,6% i del 60%, respectivament.
De tornada als que manen, què és un alt càrrec? Segons la Llei 6/1997 del 14 d’abril de funcionament i organització de l’Estat, els ministres, secretaris d’Estat, subsecretaris, secretaris generals, secretaris generals tècnics i directors generals, així com els delegats del Govern a les autonomies i ambaixadors i representants permanents davant Organitzacions internacionals.
La distància entre gèneres en els alts càrrecs es manté sense comptar a militars de carrera, policies i guàrdies civils. En aquesta comparació, fins i tot, s’eleva l’índex masculí al 69%, amb 206 homes al capdavant i només 93 dones.
En canvi, si s’amplien les exclusions al total d’empleats públics, els comptes s’equiparen i elles es fan amb el 50,5% de les places. És clar que la importància d’aquests llocs de treball és molt dispar.
Perquè el domini dels homes persisteix en baixar d’alts càrrecs a altres categories d’importància. Per exemple, al Grup A1 hi ha 22.000 funcionaris sumant tota l’administració civil (la que només exclou als militars) enfront a 9.000 empleades públiques: un 71% davant un 29%.
La desigualtat resisteix un nivell més baix, en el Grup A2, on el percentatge d’homes és del 68%, i en els intermedis, ja que en aquests s’ubiquen la majoria de policies i guàrdies civils (el que desnivella del tot les comparacions). I així, fins arribar al nivell de C2, on les dones li donen la volta a la situació i obtenen la seva primera majoria.
També hi ha certa igualtat en els contractats laborals, amb uns 30.000 homes i 27.000 dones, mentre que només en el personal eventual dels gabinets ministerials domina clarament la dona, amb 370 emprades sobre 305.
Parlant de dominis diversos, també es podrien parlar de ministeris masculins i departaments femenins. Entre els primers, destaquen els de Foment, Medi Ambient i Defensa, amb majoria d’homes del 64,2%, 63,2% i 55,6%, respectivament.
Per la seva part, els de Sanitat, Política Social i Igualtat, Educació i Política Territorial llancen xifres a favor d’elles del 71,9%, 71,4% i 63,5%, també per aquest ordre. Com a curiositat, l’últim exercici complet d’existència del Ministeri d’Igualtat (el del 2009) va acabar amb un saldo femení del 73%.