En aquest avantprojecte de llei es prioritza la lluita en contra de totes les formes de violència masclista, i es garanteix una xarxa d’atenció a les dones. Com novetat es preveu un fons de garantia per al pagament de pensions a dones separades o divorciades que no cobrin de les seves ex parelles.
El propi president de la Generalitat, Josep Montilla, va defensar personalment en una roda de premsa, i d’una manera excepcional, aquesta futura llei. La va valorar com la més important iniciativa legislativa del Govern de la Generalitat, i va subratllar el preàmbul de la mateixa, en el qual es parteix de la base que “la violència masclista és una greu vulneració dels drets humans i les llibertats fonamentals, així com un impediment per a la plena ciutadania de les dones, de la seva autonomia i llibertat ” i va destacar que el seu objectiu és trencar amb la invisibilització i les discriminacions que han patit les dones i reconèixer i garantir el seu dret bàsic a viure sense manifestació alguna de la violència masclista .
Aquest avantprojecte de llei ha estat valorat per les organitzacions feministes, i sobretot per les pròpies diputades del PSC, i responsables de l’actual govern, que van impulsar la seva aprovació. Caterina Mieras, diputada del PSC i presidenta de la Comissió de la Dona del Parlament de Catalunya, opina que aquesta iniciativa, demostra la voluntat del govern català d’aprovar més recursos per a les dones i donar-los garanties que conten amb un major suport.
La diputada socialista està convençuda que quan s’aprovi la llei en el parlament es regularan les intervencions en aquest àmbit, s’incrementaran els recursos i millorarà l’atenció de proximitat i també destaca la voluntat d’acord de tots els grups parlamentaris i el reconeixement del treball fet pels ajuntaments. Subratlla Mieras, que encara queda molt treball per fer, però aquesta llei serà una eina més per a aconseguir un canvi en la societat cap a la plena igualtat entre homes i dones.
En opinió de Lourdes Muñoz Santamaría, diputada i secretària de política de les dones del PSC, és important que aquest avantprojecte faci referència a violència masclista, no domèstica o de gènere, perquè té una vocació més àmplia. Espera que passi tots els tràmits el més ràpid possible per a convertir-se en llei. La violència masclista continua sent, desgraciadament, una llosa per a la nostra societat.
Una altra de les novetats de la llei, a més d’assegurar ajudes i prestacions econòmiques, serà la creació d’una Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral, l’establiment de nous instruments d’identificació de la violència masclista per a accedir als drets d’atenció i de reparació. També s’implementaran amidades per a facilitar l’accés a l’habitatge, garantir la formació ocupacional. Quan s’aprovi la llei es fomentarà la creació d’una comissió Nacional per a una intervenció coordinada contra la violència masclista.
Mesures preventives en els mitjans de comunicació
El nou text concedeix molta importància a la prevenció i subratlla mesures de sensibilització, prevenció i detecció precoç com principis fonamentals en l’eradicació d’aquesta greu problemàtica social
Un apartat interessant a subratllar d’aquesta llei és el qual es refereix als mitjans de comunicació, sobretot en els públics que depenen de la Generalitat de Catalunya, on quedaran prohibides la realització i difusió de continguts i d’anuncis publicitaris que mitjançant el seu tractament o posada en escena, justifiquin, banalitzin o incitin a la violència masclista, o que vehiculin tàcitament o implícitament missatges sexistes i /o misògins, així com la reincidènciaa sistemàtica en la profusió o difusió de missatges que desautoritzin a les dones o que les tractin vexatòriament o com objectes.
D’altra banda, els mitjans de comunicació gestionats o finançats per les administracions públiques catalanes també haurien de tractar la informació evitant un ús sexista o androcèntric del llenguatge, fomentant una presència equilibrada i una imatge plural d’ambdós sexes, al marge dels cànons de bellesa i d’estereotips sexistes.
Promoure i afavorir els continguts en els quals quedin clars els drets de les dones, cuidant que el tractament de la informació, present a les dones amb tota la seva autoritat i respecte, fent visibles les aportacions de les dones en tots els àmbits de la societat i considerar la seva experiència com font documental de primera importància, formen part de la declaració d’intencions d’avantprojecte, molt positiva però que aclareix molt bé les mesures que es van a engegar quan hagi denúncies referent a això…És bé tenir darrere una llei d’empara, però queda alguna pregunta en l’aire…Quin tipus sancions haurà, la retirada de la subvenció…?
La història d’una reivindicació
Aquesta iniciativa legislativa tan necessària, que ha estat possible gràcies a les insistents reclamacions dels col·lectius feministes i sectors progressistes de l’advocacia, , serveis socials i policials.
Des de fa uns tres anys les 282 entitats de dones que componen el Consell Nacional de Dones, impulsat pe l’ICD (Institut Català de les Dones) han estat aportant les seves propostes que s’han incorporat al resultat final. Un dels avanços més importants, consensuat per diferents grups de dones, és haver aconseguit que no s’exigeixi a les víctimes la seva denúncia per a accedir als recursos, així com que es posi a la disposició de les dones recursos tant econòmics, com materials i humans. També havia estat molt reclamat la gestió dels recursos per ens locals i comunals, per la seva proximitat a les víctimes; així com que les i els agents implicats en la detecció i l’atenció rebin un procés de formació per a assolir una capacitació adequada.
Es calcula que no serà possible la seva aplicació abans del 2009 i seran les pròpies associacions que treballen directament amb les dones les quals faran un seguiment del compliment del govern, en relació al pagament de les pensions compensatòries, el funcionament dels punts d’informació i atenció, etc.