Entre quatre parets blanques, dues lliteres i una porta, passen 11 hores tancades. De 20:30 a 08:00. Per molt que es llegeixi, se senti la ràdio, o s’adormi, queda molt de temps per pensar en el que tenen fora, principalment en la família. Aquest esquinçament es porta com una segona pena. Els dies es van lamentant absències en aniversaris dels fills, esperant notícies de la seva salut o prometent petons o clatellots, segons les notícies que arribin de l’exterior. Uns estan sota tutela de l’administració, altres amb la tia o l’àvia , alguns segueixen al càrrec d’aquesta veïna que els anava a cuidar una estona a un oceà de distància. Així transcorre el dia a dia de les dones empresonades a Espanya, país d’Europa amb major taxa de presoneres.
Fa trenta anys (1983) a Espanya hi havia 480 dones empresonades . Deu anys després ja eren 4.000. El 2007 van fregar el pic més alt (superant les 6,000 dones). La reforma de 2010 que va reduir les penes màximes de les sentències per drogues ha propiciat el seu descens. A principis d’abril les dones entre reixes eren encara 5.117. Són un percentatge petit en relació als homes (7,63%), però aquesta taxa duplica la de França i supera en més de dos punts a la mitjana europea d’empresonament femení (5,3). Cercar l’explicació del creixement de la població reclusa femenina implica trobar droga. Una de cada dues dones a l’ombra compleix condemna per delictes relacionats amb el tràfic d’estupefaents a petita escala. Aquest percentatge baixa del 50 al 30% en el cas dels homes presos. L’enduriment de la persecució dels delictes d’estupefaents, llargues condemnes amb ingressos obligatoris i el ‘boom’ d’estrangeres enxampades amb droga res més posar un peu a l’aeroport expliquen l’alta taxa femenina a la presó.
(…)
Font: 20 minutos
