Només un de cada quatre diputats és dona a Amèrica Llatina, el que unit a altres formes de desigualtat reflecteix la «bretxa enorme» entre les lleis i la realitat, va advertir Moni Pizani, màxima autoritat de l’ONU Dones a la regió.
Si bé Cristina Fernández (Argentina), Laura Chinchilla (Costa Rica), Dilma Rousseff (Brasil) o Michelle Bachelet (Xile) han accedit a la presidència dels seus països, les dones segueixen tenint més dificultats per assolir càrrecs públics que els homes.
Així ho assegura Pizani, advocada veneçolana que des del passat 26 d’octubre va assumir la direcció de Onu Dones per a Amèrica Llatina i el Carib, amb seu a Panamà.
Els parlaments d’Amèrica Llatina i el Carib estan conformats en un 24% per dones, xifra que es redueix a un 7,9% en parlar de càrrecs públics a nivell local, com ara alcaldies o llocs de representació municipal, ha indicat la funcionària.
El 2010, els països de la regió que tenien més d’un terç dels seus ministeris en mans d’una dona eren Xile (46%), Nicaragua (39%), Trinitat i Tobago (35%), Hondures (36%) i Costa Rica (35%).
«En la participació política si bé les dones s’han incorporat encara falta molt per fer», va dir Pizani en una entrevista amb l’AFP.
«A Amèrica Llatina tenim marcs legals que són vàlids. Tenim constitucions i lleis fantàstiques. Però hi ha una bretxa enorme entre el que és el marc legislatiu i com això es tradueix en realitats per a la dona», va afegir.
Segons dades de l’ONU Dones, Cuba és el país de Llatinoamèrica amb major percentatge de diputades (43%), seguit de Costa Rica (39%), Argentina (38%) i Bolívia (30%), enfront de Saint Kitts i Nevis ( 7%), Panamà (8%), Brasil (10%), Surinam (10%), Belize (11%) i Haití (11%), països amb menor percentatge de legisladores dones.
«A les dones els costa molt més (la participació política) ja que en la majoria dels casos han de fer grans sacrificis» per combinar el seu treball amb la cura dels fills o la família, va explicar Pizani.
Per això, és necessari lleis de discriminació positiva que de forma transitòria facilitin a la dona «no només les mateixes oportunitats sinó les mateixes possibilitats» que els homes per participar en la política i optar a càrrecs públics, va puntualitzar.
En l’actualitat, 12 dels 33 països de la regió té algun tipus de quota electoral per a la representació de les dones en els òrgans legislatius nacionals, dels quals 10 també tenen aquestes lleis a nivell local. No obstant això, només Argentina ha elevat a rang constitucional les quotes electorals per a la seva Congrés.
«No és un tema que a les dones els facilitin les coses perquè són dones sinó perquè hi ha hagut una discriminació històrica i s’ha d’intentar balancejar», va dir Pizani, qui va catalogar com «feble» i «còmode» l’argument dels que asseguren que les «dones no es volen incorporar a la política».
A més, les dones llatinoamericanes tenen cada vegada major educació, cosa que no es tradueix en una major presència en llocs de direcció pública ni en els sous, ja que arriben a cobrar fins a un 30% menys que els homes en un mateix lloc a l’empresa privada.
Segons Pizani, ONU Dones es centrarà en assessorar els governs de la regió per facilitar la incorporació de les dones en la política i al món laboral en les mateixes condicions que els homes.
Font: AFP
