De lluny, arribant-hi per carretera, Vilanova de l’Aguda és un conjunt allargassat de cases on sobresurt el campanar de Sant Andreu. És un municipi petit de la Noguera, on viuen 235 habitants. No calen gaires censos per corroborar-ho. Aquí es coneix tothom, encara que la població estigui escampada entre masies disseminades i nuclis diversos.
“No rebem gaire turisme, però hi ha algunes parts ben boniques, com el castell de Ribelles, que va ser un dels més importants de Catalunya”, explica Montserrat Fornells, l’alcaldessa de Vilanova.
Als 26 anys és l’alcalde més jove de Catalunya. Encapçalava, l’any 2007, la primera llista que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) presentava al poble des de la restauració de la democràcia, i la victòria la va sorprendre. “Quan vam fer les llistes no hi havia ningú per anar al primer lloc i m’ho van demanar a mi. Jo només m’havia plantejat fer de regidora”.
La política, això sí, ja li agradava i als 18 anys va anar a estudiar Ciències Polítiques a Barcelona. A casa seva són pagesos, com la majoria dels veïns. “Jo encara em considero pagesa, tota la vida ho he viscut així. M’hi sento identificada i ara, des del meu càrrec, miro de vetllar per l’agricultura i la ramaderia, principals fonts de treball del poble, tot i que hi ha qui viu de la construcció o del comerç“.
Conjuga el respecte pel passat amb les ganes de transformar el poble. “Sé que les meves decisions afecten molta gent. Estic aprenent moltes coses, sobretot en el tracte amb els veïns. És molt gratificant, encara que cal tenir paciència. També amb les altres administracions, perquè estem deixats de la mà de Déu. No tenim les mateixes atencions que si fóssim a l’àrea metropolitana”.
El seu despatx d’alcaldessa ja hi ha deixat la seva petjada, com una fotografia de la Unió Esportiva Vilanova de l’Aguda, l’equip de futbol local, que fa poc va complir 30 anys. Juntament amb el Barça, és la seva gran passió.
A l’ajuntament se la pot trobar cada dimecres, tot i que ella està disponible sempre. “Porto mòbil i els veïns saben on trobar-me, miro d’escoltar a tothom. Ara també he obert un grup al Facebook em què vaig penjant informacions del poble“.
Quan no és a Vilanova, és a Lleida: treballa a la Diputació com a assessora política d’Esquerra. També estudia un postgrau de Gestió i Administració Pública, que està a punt d’acabar. “Als municipis petits, la política encara és una manera de defensar els interessos de la gent amb qui vius”.
S’hi sent a gust. “No sé quant de temps seré alcaldessa, però, si tot segueix igual, em tornaré a presentar. Aquests tres primers anys han estat intensos, però encara queda feina per fer”.
Potser d’aquí un temps la veurem de parlamentària. “De moment no és el meu objectiu”, precisa. “Ara per ara, estic contenta amb el que tinc. Però ser diputada seria una il·lusió molt gran”.