Només dos partits catalans disposen de plans d’igualtat entre homes i dones, el PSC i ICV, malgrat que la llei d’igualtat, aprovada el 2007, determina que cal posar fi a la presència desigual, quantitativa i qualitativa, dels dos gèneres en diferents àmbits socials, també el polític. Solament 49 dels 135 diputats del Parlament de Catalunya són dones, nombre que representa un 35,6% .
Al govern només hi ha quatre conselleres de quinze carteres, un 26,6%. En l’àmbit local, la representació de les dones baixa encara més: de les 946 alcaldies, 118 estan ocupades per dones –un 12,5%–. El nombre de càrrecs electes a Catalunya entre el 1977 i el 2004 va ser del 14,5%, segons l’Institut Català de Ciències Polítiques. Davant aquesta situació, la llei d’igualtat proposa la discriminació positiva en forma de llistes electorals paritàries amb una proporció d’homes i dones del 60/40. En les darreres eleccions al Parlament, un any abans de l’aprovació de la llei, alguns partits ja van presentar llistes paritàries. Així, un 48% dels candidats d’ICV-EUiA eren dones, un 47% en el cas del PSC i un 40% en el del PP. CiU va confeccionar una llista amb un 39% de dones, ERC amb un 37% i Ciutadans amb un 32%.
Cap de les direccions dels partits és paritària, excepte la d’ICV, que va tancar la darrera assemblea amb un 48% de dones. Quant a militants, segons fonts dels mateixos partits, les dones no superen el 40%. Les explicacions per aquesta representació desigual són diverses. Cori Montlleó, d’Unió de Dones, afirma que «Unió no està lluitant pel 50%». «Més que quotes –continua– apostem per la vàlua de les persones, pels seus valors independentment de si són homes o dones.»
Per la seva banda, Adalina Escandell, de l’àrea de la dona d’EUiA, reconeix que les dones acostumen a ocupar les últimes posicions a causa del gran nombre de consensos que ha d’assolir internament la formació.
Sònia Ruiz, responsable d’igualtat i drets civils de CDC, afegeix que «depenent del nivell de militància, compaginar la vida política i la vida familiar és molt complicat, més encara si tens a part una vida laboral». Al seu torn, Ester Alberich, secretària nacional de la dona d’ERC, apunta que «la manca de paritat no passa només als partits polítics, sinó que és un problema estructural».
En el món laboral, segons estadístiques de l’Institut d’Estadística de Catalunya, un 49% de les dones en edat laboral estan ocupades, mentre que entre els homes el percentatge puja a un 68%. L’atur femení supera en més de dos punts el masculí i la remuneració de les dones és de mitjana un 30% inferior a la dels homes. L’afiliació sindical femenina és d’un 33% i, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, dels 2.235 càrrecs directius de les 400 principals empreses del país, només 197 són dones.
Els partits que aposten per la paritat tracten de situar més dones als llocs de direcció. Escandell apunta la necessitat que «la cura de la família no recaigui només en les dones, sinó que ha de ser una feina col·lectiva» per tal que la paritat sigui real. Ara per ara, la conciliació de la vida familiar i la laboral és diferent segons el sexe. El 2006, els homes dedicaven unes 50 hores setmanals al treball assalariat i al domèstic, mentre que les dones n’hi dedicaven més de 58.
El primer pla d’igualtat dels partits, aprovat pel PSC el 2007, vol augmentar l’afiliació de dones i feminitzar les polítiques del partit perquè, segons la secretària de polítiques de la dona, Imma Moraleda, «quan hi ha més referents de dones que ocupen llocs de responsabilitat, les dones poden veure la política com una eina per transformar el món». El PSC va aprovar també un pacte del temps que «serveix per organitzar la vida diària del partit conforme a la situació d’homes i dones».
ICV va aprovar un pla de feminització l’any passat per donar una visió de gènere a les polítiques del partit, adequar els horaris als dos sexes i establir la paritat a la direcció. Mercè Claramunt, presidenta de Dones amb Iniciativa, pensa que «el fet que la direcció del partit sigui paritària i la militància no, és un bon exemple i un revulsiu».
