Són poques les llistes en què les dones ocupen els primers llocs en les properes autonòmiques basques. Els partits polítics estan complint amb la Llei d’Igualtat formant llistes paritàries -amb almenys un 50% de dones-, però cap dona opta a ser lehendakari, a diferència del que va passar als últims comicis bascos on la popular Maria San Gil optava al càrrec.
Només una formació petita com Aralar té com a principal candidata una dona, la cap de llista per Guipúscoa, Aintzane Ezenarro. Ella és l’única representant d’aquest partit que va aconseguir un escó al Parlament basc la legislatura passada. A banda d’ella, només encapçalen llistes Izaskun Bilbao, que obre la del PNB per Biskaia; la popular Arantza Quiroga, per Guipúscoa; i les representants d’Unió, Progrés i Democràcia (UpiD) -el partit que lidera Rosa Díez- Maleni San Vicente (Guipúscoa) i Lidia Brancas (Biskaia).
De la seva banda, Ezker Batua ha retirat l’única candidatura femenina que encapçalava la llista per Àlaba: Kontxi Bilbao, inhabilitada pel Tribunal Suprem per la sentència del cas Atutxa.
L’absència de dones com a caps de llista no és exclusiva de les eleccions al País Basc. Actualment només una dona dirigeix una comunitat: Esperanza Aguirre a Madrid. No obstant això, sí hi ha algunes dones presidint els parlaments autonòmics, com és el cas d’Andalusia, Astúries, Galícia, Madrid, València o el mateix País Basc.
Malgrat aquesta disparitat de càrrecs, el número de parlamentàries basques ha superat en aquesta legislatura el d’homes, ja que ocupaven 44 dels 75 escons. Aquesta majoria va ser alabada al seu dia pel Consell d’Europa, però l’Institut Basc de la Dona lamenta en un estudi presentat recentment que la paritat no hagi servit per col·locar les dones en primera fila, com ja està succeint a les executives dels partits.
Una cosa és segura lluny dels vaticinis de les enquestes electorals. Enguany cap dona es convertirà en lehendakari.
