Quan Carme Chacón va ser nomenada ministra de Defensa del Govern espanyol, bona part de les crítiques que va suscitar aquesta decisió política va ser per la seva condició de dona. Tots recordem aquella imatge de la presa de possessió del càrrec de ministra en què Chacón passava revista a les tropes, vestida amb uns pantalons de cotó i una brusa de premamà, tot cridant amb veu tremolosa «capitán, mande firmes».
Des d’aquell dia, el 14 d’abril, ha plogut molt. No només perquè ha estat així literalment, sinó perquè tot un seguit de rostres femenins està dominant l’escena política. Primer va ser Soraya Sáenz de Santamaría, que va ser escollida nova portaveu del PP al Congrés dels diputats. La decisió de Mariano Rajoy, si bé en un primer moment va provocar la indignació entre els seus correligionaris que adduïen com a gran inconvenient la seva condició de dona jove, aviat va ser aplaudida per bona part dels mitjans de comunicació que reconeixien la seva vàlua per desenvolupar una tasca tan complexa.
L’estela de càrrecs femenins ha continuat. Fa quinze dies María Dolores de Cospedal va ser elegida nova secretària del PP al Congrés dels «populars», de manera que es va convertir en la número dos del partit. Rosa Estaràs ha estat elegida presidenta del PP a les Balears, Alicia Sánchez-Camacho ho ha estat del PP català i Leire Pajín acaba de ser nomenada flamant secretària d’organització del PSOE i número tres del partit.
I el que em sorprèn és que els titulars dels mitjans no hagin esmentat res sobre la qüestió del gènere. Deu ser que ha deixat de ser notícia?
Carmen Echazarreta és periodista
Article publicat al Diari de Girona el 8 de juliol de 2008
