Susana Díaz Pacheco, llicenciada en Dret i nascuda a Sevilla el 1974, es convertirà demà amb els vots del PSOE i IU en la cinquena presidenta d’Andalusia des de les primeres eleccions de 1982. Serà la primera dona a presidir la comunitat andalusa, la més poblada del territori espanyol. Dirigirà les destinacions de més de vuit milions d’andalusos, el que la converteix en la dona amb més poder institucional a Espanya.
És la tercera presidenta en actiu d’una comunitat autònoma, els governs estan copats per homes. Compartirà aquesta circumstància amb la presidenta d’Aragó, Luisa Fernanda Rudi, i la de Navarra, Yolanda Barcina. La primera dona presidenta va ser també socialista, Maria Antonia Martínez, mentre que la més famosa va ser del PP, Esperanza Aguirre.
La qüestió de gènere no és intranscendent per a Díaz. En el seu discurs davant el comitè director del PSOE va recordar que protagonitza un fet històric i de pas reivindicar l’avanç de la dona en política, no sense recordar amb cert retret cap al seu propi partit que durant els seus primers vuit anys de govern (Rafael E · scuredo i José Rodríguez de la Borbolla) només va tenir a una dona-Amparo Rubiales-en els seus gabinets.
El seu serà un govern paritari com els dels seus antecessors des de 2004 i no està previst que modifiqui l’actual estructura d’onze conselleries. Susana Díaz suposa un repte per al seu propi partit, el PSOE, immers en una travessia del desert a nivell nacional. Dues dones rellevants en el mateix, Elena Valenciano i Soraya Rodríguez aniran avui al seu discurs d’investidura. Prendran nota de l’revulsiu que Díaz pot significar al partit amb el seu nou protagonisme després de la marxa de Carme Chacón als Estats Units, una dona a la qual Díaz va donar suport davant de Rubalcaba a les primàries de febrer de 2012. El que són les coses en política. Ara és ella la socialista amb més poder.
