(…)
En els últims dies el sistema de justícia gratuïta ha girat 180% gràcies al Reial decret llei 3/2013, de 22 de febrer. La riquesa i l’abundància de mitjans econòmics ja no són un obstacle infranquejable per al reconeixement de la justícia gratuïta a les persones amb l’estatut jurídic de víctimes. Ara és irrellevant si tenen o no diners per litigar. Gaudiran del benefici de justícia gratuïta «les víctimes de violència de gènere, de terrorisme i de tràfic d’éssers humans en aquells processos que tinguin vinculació, derivin o siguin conseqüència de la seva condició de víctimes, així com els menors d’edat i les persones amb discapacitat psíquica quan siguin víctimes d’abús o maltractament «. El que no va concedir el Govern dels drets socials de Rodríguez Zapatero l’ha atorgat el Govern reaccionari de Mariano Rajoy a iniciativa del seu ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. Amb el valor afegit de fer-ho enmig de la recessió i d’una paorosa incertesa sobre el futur dels ingressos públics. Quina és la ratlla ideològica que separa la dreta de l’esquerra? ¿S’han esborrat totes les diferències a causa de la famosa corrent transversal que es llisca al llarg de l’espectre polític esfondrant les identitats partidàries sota la pressió, mediàtica i electoral, dels grups que tenen influència sobre l’opinió pública? En qualsevol cas, les víctimes queden totes elles homologades respecte a les prestacions de l’Estat pel patiment que els han inferit els victimaris, no per la situació econòmica de l’individu danyat.
La millora del patrimoni jurídic de les víctimes s’estén, a més, a l’àmbit del naixement de la seva identitat i subsegüent protecció per part de l’Estat, i també a la seva acreditació probatòria (com veurem, amb unes conseqüències econòmiques sorprenents). Quines són les circumstàncies de manera i temps regulades pel Reial decret llei 3/2013 perquè aparegui en el món del Dret de les prestacions públiques (finançades pel contribuent: gratuïtat d’advocat, procurador i perits, reducció d’aranzels al atorgament d’escriptures, exempció de costos per la publicació d’edictes, exempció igualment de la famosa taxa judicial …) la figura de la víctima? A aquest respecte, les exigències legals no semblen desorbitades: la víctima naixerà «quan es formuli denúncia o querella, o s’iniciï un procediment penal», per un delicte de violència de gènere (també per terrorisme o tràfic d’éssers humans). I com es conserva o consolida aquesta condició de víctima?: «Mentre estigui en vigor el procediment penal o, quan, després de la seva finalització, s’ha dictat sentència condemnatòria». I si el denunciat o querellat surt finalment absolt? Heus aquí la resposta del Govern de Mariano Rajoy: «el benefici de justícia gratuïta es perdrà en cas de sentència absolutòria ferma o arxiu ferma del procediment penal, sense l’obligació d’abonar el cost de les prestacions gaudides gratuïtament fins a aquest moment». La conclusió s’imposa pel seu propi pes: una persona rica pot carregar a la hisenda pública durant diversos anys el cost econòmic dels plets civils i penals, vinculats amb la violència de gènere, emparada en la seva condició presumpta de víctima sense el requisit de provar en judici aquesta condició. La Llei redimeix a aquesta persona dels efectes perjudicials (per la seva butxaca) derivats de la seva manca d’acreditació probatòria de l’existència d’un victimari.
Serà necessari insistir en l’obvietat estadística que es compten amb els dits d’una mà les denúncies falses de violència de gènere? Crec que no. Una altra cosa és que les denunciants puguin demostrar o no en judici, a banda que la veritat processal (coincideixi o no amb la veritat material) depèn del jutge en la seva posició de tercer imparcial. Però és dubtós que els costos econòmics d’aquesta incertesa (que afecta totes les persones que van als tribunals) hagi necessàriament suportar l’erari, llevat que la dona no té recursos. Ruiz-Gallardón, però, ha fugit de la justícia distributiva en benefici de la justícia de gènere. El ministre és un home versàtil: un dia restringeix els drets de les dones respecte a la interrupció voluntària de l’embaràs, i al dia següent ja és el paladí de la justícia gratuïta i el màxim defensor de les dones que denuncien ser víctimes de violència de gènere . Amb aquest propòsit prescindeix de la realitat econòmica i tracta de manera igual als que no són iguals, oblidant les circumstàncies econòmiques singulars de cada dona denunciant.
Font: Cuarto poder
