Un 32 per cent de les dones que són explotades sexualment a Espanya per les xarxes que trafiquen amb persones són estrangeres en situació irregular.
Aquest és una de les dades del balanç de la lluita contra el tràfic amb fins d’explotació sexual corresponent a l’any 2010 avançat per la secretària d’Estat d’Igualtat, Bibiana Aído, durant la inauguració d’un seminari de treball sobre aquesta forma d’esclavitud promogut per la Defensora del Poble, Maria Luisa Cava de Llano, que prepara un informe monogràfic per presentar-lo al Parlament a finals d’any.
Segons ha explicat Aído, el gabinet destina dos milions d’euros anuals a subvencionar programes d’atenció integral a dones que han patit tracta, durant l’any passat es van realitzar 2.344 inspeccions policials, es van desmantellar 335 organitzacions i van ser identificades 1.641 víctimes, de les quals un 92 per cent eren dones i nenes. Un any abans van caure 158 xarxes i es van identificar 1.300 víctimes, segons ha assenyalat.
La secretària d’Estat ha destacat que a més de la lluita policial i reformes legislatives com la tipificació del tràfic en el Codi Penal del 2010 o el Pla Integral de Lluita contra el Tràfic amb fins d’explotació sexual és imprescindible la sensibilització social per acabar amb el tràfic de persones.
Així mateix, la secretària d’Igualtat ha emfatitzat en la necessitat d’eradicar els anuncis de prostitució a la premsa per la seva “provada relació amb les xarxes de tràfic”, un assumpte per al qual ja compta amb el suport dels grups parlamentaris i que espera resoldre “en els pròxims mesos”, després que el Consell d’Estat donés llum verda a la possibilitat legal de prohibir la seva publicació.
Per la seva banda, Cava de Llano ha incidit en que l’explotació “preocupa en totes les seves vessants”, tant pel que fa al comerç sexual com a l’explotació laboral o de menors “fins i tot a càrrec dels seus pares per exercir la mendicitat”, assumptes tots que seran incorporats en l’informe monogràfic en el qual l’Alta Institució treballa des de 2010 i que es presentarà a les Corts a finals d’aquest any.
L’actual síndica ha destacat la “necessitat que s’identifiqui el problema” per al que reivindica que “amb urgència” es millori la formació en les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat per tal que no “s’escapin” sense tenir protecció persones víctimes de tracta per tractar-se d’immigrants en situació irregular.
No obstant, ha reconegut que la principal tasca de les forces policials és lluitar contra la delinqüència i, no obstant això, en l’àmbit de l’estrangeria “passen molt temps custodiant persones que no han comès cap delicte sinó una falta administrativa”.
A més, ha indicat que en temps de crisi se’ls està demanant que s’enfrontin “a una nova realitat” i siguin capaços d’identificar les víctimes de tràfic, el que “potser és demanar massa”.
És per això que l’Alta Institució defensa la creació d’ “equips multidisciplinaris” que siguin capaços d’identificar les potencials víctimes de les xarxes de tràfic per a poder prestar-los l’assistència necessària, així com reclama “cursos a la policia per part de psicòlegs i la intervenció no només de les Forces i Cossos de Seguretat, sinó també de persones que tinguin un altre tipus de coneixements”.
Efectivament, l’enfocament i el rol policial és un dels elements qüestionats per les organitzacions que treballen al nostre país en l’eradicació del tràfic i en la protecció de les víctimes. Les organitzacions sempre han defensat que el treball amb les víctimes del tràfic es realitzi, no només des del punt de vista policial, sinó que prioritzi un punt de vista social i de drets humans.
“Entenem que les unitats policials han de ser especialitzades en la identificació de les víctimes, perquè en la pràctica estem assistint a un conflicte d’interessos entre la protecció dels drets davant la persecució de la immigració irregular“, asseguren les organitzacions, moltes d’elles integrants de la Xarxa Espanyola contra el Tràfic, que proposen que la funció d’identificació estigui separada en dues unitats diferents davant de la de persecució de la immigració irregular.
Pel que fa al conegut període de reflexió, per a les organitzacions és important que l’enfocament policial s’hi afegeixi la participació de les entitats socials i es contemplin factors com l’estat de salut, i la situació econòmica i social que viu la víctima.
“Ens preocupa que pel que fa a la finalitat del període de restabliment i reflexió no es prioritzi la dimensió de protecció a la víctima, en coherència amb el que preveu el Conveni del Consell d’Europa signat i ratificat per Espanya”, afirma Marta González, del Projecte Esperança.
“Fonamentalment, el període de restabliment i reflexió ha de servir per facilitar la recuperació física, psicològica i emocional d’una víctima de tràfic, permetre escapar física i psicològicament de la influència dels tractants, i prendre una decisió meditada i sospesada sobre si col.laborar o no amb les autoritats en la investigació i persecució dels autors del delicte“, insisteixen des del Fòrum.
Les persones especialistes coincideixen: per eradicar totes les formes d’explotació sexual és necessari fer-ho des d’un enfocament de drets humans, i reivindicar un repartiment igualitari dels recursos econòmics i poder entre homes i dones.
El tràfic i l’explotació sexual és també expressió de la crisi global que travessa el planeta i de la feminització de la pobresa. Situacions de vulnerabilitat, pobresa i de risc d’exclusió social donen als explotadors l’oportunitat de captació de les dones. Víctimes invisibles amb grans impediments per escapar, denunciar i rebre el suport necessari davant les situacions de violència en què viuen.
La Defensora del Poble, en el marc de l’elaboració de l’informe que presentarà al parlament, s’està reunint amb diferents organitzacions, l’ACNUR, l’Oficina d’Asil i Refugi, la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, i la Xarxa Espanyola contra el tràfic, entre d’altres.