Feia anys que ho reclamaven, que exigien la derogació d’una norma que consideraven del tot innecessària. Fins i tot ultratjant.
Associacions de dones i entitats que treballen amb prostitutes van celebrar la decisió de la direcció general de Jocs i Espectacles de la Generalitat d’eximir els propietaris de bordells de l’obligació de sotmetre les seves empleades a revisions mèdiques periòdiques.
La mesura, vigent des de l’any 2002, «era discriminatòria», asseguren les afectades. «¿Quin altre col·lectiu és obligat a fer-se una anàlisi cada dos per tres per poder treballar?», pregunten.
Els controls sanitaris, encara que preventius, les estigmatitzaven, diuen. «La salut no ha de ser una obligació, sinó un dret. I, en definitiva, la primera interessada a estar perfectament sana és la mateixa dona», va insistir, després de conèixer la derogació, una portaveu de l’associació Genera, que agrupa prostitutes de Barcelona.
«El que s’ha de fer ara és abordar, d’una vegada per totes, el tema de la salut d’aquestes dones», va afegir Mercè Meroño, directora de serveis d’Àmbit Prevenció, una fundació dedicada a ajudar persones en risc d’exclusió social a Catalunya.
Però el més important és, segons la seva opinió, que el reglament aprovat pel Govern català (que també legalitza altres establiments d’oci com ara els afters i les discoteques per a joves) «regula, en certa manera, les condicions laborals de les prostitutes, ja que exigeix als empresaris que habilitin espais de descans diferenciats dels de treball», afirma. Aquestes sales no es podran utilitzar com a dormitoris ni com a vivendes.
Aquesta referència, recollida en el punt quart de l’article 41 del nou reglament, «obre una escletxa, encara que mínima, per regularitzar la situació de les treballadores sexuals», va indicar Meroño.
