«Cap dona està en la prostitució per voluntat pròpia». La frase és de Magdalena Gil, de l’APRAMP (Associació per a la Prevenció, Reinserció i atenció de la Dona Prostituïda). Segons ell, qui es prostitueix ho fa per obligació, per necessitat alimentària o per ajudar els seus familiars. I per això, necessiten de recursos externs que els permetin sortir del cercle en què es troben immerses. En aquest paper es troben cinc organitzacions sense ànim de lucre de la província d’Almeria (a més de l’APRAMP, les Germanes Oblates, Aimur, les Germanes Adoratrius i Metges del Món) que treballen en col · laboració amb l’Institut Andalús de la dona.
Cadascuna d’aquestes organitzacions posa a disposició de les dones prostituïdes-la majoria, al·leguen, víctimes de tràfic de blanques «encara que no ho sàpiguen» – assessorament, allotjament, manutenció i altres recursos que els permetin canviar de vida. «En deu anys, 265 dones han passat per pisos d’acollida [per als que deixen la prostitució]. Moltes d’elles són víctimes de tràfic », va indicar Alicia Madel, de les Germanes Oblates. És només un dels recursos existents. No obstant això, igual que canvia el context per a tots, també ho fa per a la prostitució.
A la difícil situació que viuen aquestes dones, la crisi els ha fet un flac favor. «Han hagut de abaratir els preus dels serveis», va reconèixer Mercedes Díaz, presidenta de Aimur (Associació per a l’Atenció Integral de la Dona en Situació de Risc). I no només això, sinó que es mouen pel territori amb major rapidesa, dificultant d’aquesta manera el contacte directe entre les organitzacions i les víctimes i, per tant, la seva sortida de les xarxes de tràfic. «Moltes s’estan anant a Holanda ia altres situats, els xulos les mouen», va indicar. La Junta d’Andalusia finança a aquestes entitats part del seu treball.
A través de l’IAM, s’atorguen 112.000 euros per a plans d’ajuda a dones que vulguin sortir de la prostitució. Uns plans variats i adaptats a la realitat de cadascuna. Les dones víctimes de tràfic passen de vegades a centres d’altres províncies per escapar de la xarxa. En altres casos, el sistema és diferent. Però el que més ha canviat és que abans aconseguien ocupació amb facilitat en el servei domèstic. L’atur s’ha convertit ara en un escull que intenten salvar amb una major petició de formació.
No saben quantes han aconseguit deixar la prostitució. «És difícil de constatar». A més, com la majoria són estrangeres, no tenen xarxa de suport familiar, la qual cosa les fa més vulnerables a la recaiguda. «Al cap i a la fi, han de menjar, i és molt fàcil que tornin a caure».
