Diverses entitats denuncien que les dones van ser amuntegades en cel·les sense gairebé menjar, aigua ni lavabos
MÒNICA BERNABÉ. Barcelona
SOS Racisme, el Col·legi d’Advocats, l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona, la Plataforma Comunitària de Treball Sexual i Convivència, i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona van reclamar ahir que es faci una investigació per suposats maltractaments a les treballadores sexuals detingudes al barri del Raval de Barcelona durant la batuda contra una xarxa d’explotació sexual. Segons aquestes entitats, les dones que han estat deixades en llibertat han denunciat que van ser amuntegades als calabossos de la comissaria de la Verneda sense gairebé aigua ni menjar, i sense que els permetessin ni tan sols anar al lavabo. Fonts de la Policía Nacional no van voler fer ahir declaracions respecte al tema.
«No tenien accés al lavabo, ni menjar ni gairebé aigua. Algunes també han explicat que hi havia 25 dones per cel·la i que algunes van haver de dormir a terra perquè no disposaven de prou matalassos per a totes», van explicar els representants de les entitats. «I també se les ha insultat i estirat dels cabells», hi van afegir. Així mateix, van denunciar que s’han dictat ordres d’expulsió a totes les treballadores sexuals que han estat deixades en llibertat –«fins i tot aquelles que tenien un visat de turista i que, per tant, estaven en situació regular»–, en lloc de protegir-les. En aquest sentit, Gemma Nicolàs, de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la UB, va recordar que la llei d’estrangeria preveu la protecció i la regularització de les dones víctimes de violència de gènere. Per la seva banda, Jaume Asens, de la comissió de defensa del Col·legi d’Advocats, va destacar que l’Estat està incomplint el protocol de Palerm –signat el 2001–, segons el qual el govern ha de crear dispositius de protecció per a les dones víctimes de tràfic i explotació. «No hi ha cap suport assistencial per a aquestes dones. Ni tan sols les poques cases d’acollida que existeixen són només per a dones maltractades en el si de la parella, però no pas per a les víctimes d’aquestes xarxes», va explicar Clarisa Velocci, de la Plataforma Comunitària Treball Sexual i Convivència.
«On és la presidenta de l’Institut Català de les Dones, que hauria de defensar els drets de les dones?», es va preguntar per la seva banda Isabel Holgado, del col·lectiu Línia d’Investigació i Cooperació amb Immigrants i Treballadores (LICIT). I Gemma Sahun, advocada del programa d’ajut a treballadores sexuals Àmbit Dona, va destacar que si s’expulsen a totes les treballadores sexuals detingudes «no hi haurà testimonis que després declarin contra els proxenetes». Per això va demanar que no es dictin més ordres d’expulsió, i que es revoquin les que ja han estat tramitades.