El tràfic de dones amb fins sexuals és una xacra molt estesa per tot el món, per això, moltes treballadors socials lluiten per demostrar que aquestes dones tenen futur si busquen i troben la sortida.
Aquest divendres se celebra el Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones, instaurat per la Conferència Mundial de la Coalició contra el Tràfic de Persones de Dhaka (Bangladesh) el gener de 1999. Els responsables del país asiàtic van decidir escollir el 23 de setembre com a homenatge a la primera norma legal que es va promulgar en el món contra la prostitució infantil, a l’Argentina el 1913.
La prostitució és el tercer «negoci clandestí» més lucratiu del món, després del tràfic de drogues i el d’armes. No en va aquest «negoci» mou uns 31.000 milions de dòlars l’any. Les dades al nostre país també són preocupants: unes 50.000 persones són víctimes del tràfic de dones a l’any, de les quals un 80% són immigrants.
Una víctima de tràfic pot estar tan terroritzada que no s’atreveixi a denunciar la seva situació
El desconeixement de l’existència d’aquestes xarxes de exclavaments sexuals és un dels grans handicaps que existeixen per acabar amb aquest negoci. Així ho creu Erika Chueca, treballadora social de Metges del Món, qui està convençuda que es tendeix a pensar que l’explotació sexual és un problema llunyà quan la realitat demostra que pot succeir «a la porta del costat». Per Chueca, és la pròpia condició de fenomen «amagat» el que aconsegueix que tot just hi hagi recursos especialitzats per lluitar contra aquest delicte.
No totes les dones atenen les mateixes raons a l’hora d’exercir la prostitució. Més del noranta per cent de les prostitutes estan explotades i en la majoria dels casos exerceixen el seu ofici de forma obligada per màfies o xarxes criminals, però en altres casos també tenen a veure les circumstàncies personals o per la seva pròpia condició de marginalitat, tal com ho assegura Cristina Sola, de l’àrea de la Dona d’UGT-Aragó.
La situació irregular d’aquestes dones i la por que atemptin contra les seves famílies als seus països d’origen les paralitza i els impedeix denunciar que són forçades a traficar amb el seu cos per pagar «deutes» fictícies. Chueca afirma que una víctima del tràfic «no té per què estar lligada», però sí tan terroritzada que és impossible que denunciï la seva situació i, a més, moltes ni tan sols són conscients que estan sent explotades.
La crisi i la seva influència en la dona
La crisi i la feminització de la pobresa són altres factors que han suposat un augment d’aquesta activitat i fins quan les dones l’exerceixen «voluntàriament» es detecta un component d’obligatorietat, perquè no tenen cap possibilitat real d’accedir a altres ocupacions per la seva nul formació, que és una altra forma de desigualtat.
Però Urzola insisteix el llançar un missatge «positiu», ja que és possible sortir d’aquesta espiral si es vol i per a això, les dones han de saber que existeixen recursos i entitats que els ajudaran a trobar una nova vida i que fins i tot poden actuar per protegir les seves famílies.
