Els estudis repeteixen que el 90% de les dones que exerceixen la prostitució a Espanya han nascut fora, que moltes d’elles han arribat fins aquí des de Colòmbia, Romania, el Brasil, Rússia o Nigèria atrapades per alguna de les xarxes de traficants especialitzades en l’explotació sexual.
També asseguren que, a diferència del tràfic de drogues o d’armes, el comerç internacional del sexe s’ha mantingut, en la pràctica, gairebé impune, allunyat del focus normatiu i policial fins que, des de fa prop de quatre anys, un nou corrent ha començat a canviar la situació. Aquest corrent arribarà, previsiblement, divendres que ve al Consell de Ministres, quan s’aprovi l’anomenat «pla de lluita contra el tràfic d’éssers humans amb fins d’explotació sexual«, que al seu torn forma part del pla de drets humans.
El pla dins del pla és un compromís que el Govern arrossega des de la legislatura passada, quan el Congrés el va instar a moure fitxa contra aquest fenomen. Segons ha pogut saber aquest diari, la iniciativa, coordinada en la seva última fase pel Ministeri d’Igualtat -que encapçala Bibiana Aído, compta amb una cara per perseguir les xarxes de traficants i una creu per assistir les víctimes que han patit aquest tràfic. En la primera, la mesura més destacada és la que estableix el decomís de tots els béns de l’explotador sexual, càstig que, segons els experts, és el que més mal fa als traficants.
La iniciativa, que concreta un conveni internacional del Consell d’Europa ja ratificat per Espanya, també preveu la futura elaboració d’un codi de bones pràctiques destinat als que investiguin aquest delicte, així com una formació específica per als agents i acords de col.laboració amb els països d’on provenen les dones explotades. Però són els aspectes assistencials i de conscienciació els que ocupen més espai: hi haurà campanyes de sensibilització que animin a denunciar, s’elaboraran estudis sobre el delicte, es fomentarà conjuntament amb les oenagés la creació d’unitats mòbils d’assistència, els centres d’acollida comptaran amb zones específiques per a aquestes víctimes -una cosa que fins al moment depenia del voluntarisme de les autonomies- i s’aprovaran plans per a l’ocupació de les que hagin estat explotades, una mica com ara passa amb les víctimes de maltractament domèstic. El model aquí, doncs, tot i les diferències, s’assembla al de la lluita contra la violència de gènere.
L’esborrany del pla, de moment i esperant que s’aprovi a la pròxima reunió del Consell de Ministres -com a molt en el següent-, ja s’ha enviat a les autonomies. Encara falten per tancar del tot alguns ser- rells del pressupost per posar-lo en pràctica, però està previst que l’1 de gener de l’any que ve comenci a caminar. El pla, el primer d’aquest tipus que s’aprova a Espanya, compta amb una vigència de tres anys: fins al final del 2011.
