Encoratja sentir veus com la d’en Manuel Cuyàs opinant sobre el tractament oficial que es dóna a la prostitució. És la persona-home la que parla. És la racionalitat per sobre del prejudici. És la utopia per damunt de la realitat. Una realitat vergonyant, a la qual ens hem d’enfrontar si volem avançar cap una societat més humanament justa.
El recurrent argument que la prostitució és «la professió més antiga del món», és un pobre argument. Si veritablement ens ho creguéssim el posaríem com un mòdul més a l’FP per a nois i noies.
L’home perfeccionat, diuen els sufís, és aquell que controla les seves passions, i Hamlet ens diu: «Doneu-me un home lliure de les seves passions i el posaré al centre del meu cor.»
No veure que la prostitució és un acte denigrant per a la dona és ser, o bé cínic o bé miop, o ambdues coses a la vegada.
La prostitució, juntament amb el tràfic d’armament i la droga, forma el tercet especulatiu i immoral més important del món. Cap d’aquestes activitats no dóna rèdits a la societat, no paga impostos, ans al contrari, empobreix econòmicament i humanament les societats.
Avui que està a la palestra el tema de les consultes populars en proposo una dirigida a les prostitutes: «¿Vols lliurement exercir la prostitució?» Potser ens quedaríem sorpresos de la resposta.
Fórem capaços d’abolir l’esclavatge però ningú no es planteja abolir la prostitució, un esclavatge tant o més dolorós. M’agradaria sentir veus agosarades des de les administracions i governs, plans realistes cap a una abolició de la prostitució. Com a dona, sento vergonya i repulsa del tractament legitimador que es dóna a la prostitució.