Finalment, de macrojudici contra la prostitució, res de res. Un acord entre les acusacions i la defensa podria evitar que molts dels 45 proxenetes romanesos acusats de traslladar i obligar a prostituir-se compatriotes al Raval vagin a la presó -tots els que no tinguin antecedents- malgrat que tres d’ells s’enfrontaven a una pena de 21 anys. «Poden estar contents. La pena és ridícula», va sentenciar l’advocada d’una de les testimonis protegides, Luz Méndez, en declaracions als mitjans a les portes de l’audiència, d’on diversos acusats van sortir amb cara de satisfacció de la mà de les seves víctimes, amb els quals alguns estan emparentats, i per aquest motiu algunes han renunciat a les indemnitzacions de fins a 12.000 euros, segons informa Europa Press.
Els acusats d’obligar a prostituir-se, maltractar i robar els diners que aquestes dones havien guanyat s’enfrontaven a penes de més de dues dècades de presó en alguns casos, però, si es ratifica el pacte, molts evitaran la presó, ja que les penes no superen els dos anys, i només hauran de pagar multes de no més de 1.000 euros, a falta que avui els acusats donin la conformitat oficial.
Segons fonts de la fiscalia, la raó de ser de la polèmica «rebaixa substancial» en les penes s’ha d’anar a buscar en el fet que la majoria de les víctimes estan en parador desconegut i seria molt difícil que apareguessin per declarar, de manera que, si es produís el macrojudici, es podrien trobar amb falta de proves.
«A canvi d’aconseguir les condemnes de tothom, les penes respecte a la gravetat dels fets són molt inferiors, i les penes, pràcticament simbòliques», va assegurar ahir Alex Sol, advocat d’una de les víctimes. El lletrat va dir que el motiu pel qual el que es presumia com un macrojudici contra l’explotació sexual ha acabat en un «acord amb penes menors» és que a vegades en aquests processos tan llargs es produeixen disfuncions. «La lentitud és mala acompanyant de la justícia», va lamentar l’advocat.
La manera d’operar
Els condemnats traslladaven les dones des de Romania mitjançant l’oferiment de feines en hostaleria i els amagaven que les forçarien a prostituir-se, i, evidentment, que s’apropiarien tot o gairebé tots els diners que guanyessin amb aquesta activitat. Quan les dones arribaven a la ciutat, els acusats es feien càrrec de les seves despeses i gestions per generar «una actitud de dependència amb els que després es convertirien en els seus proxenetes». Després, les obligaven a prostituir-se i a entregar-los els diners que guanyessin, i les maltractaven si mostraven resistència «per demostrar la seva posició de domini».
