Els estudiants masculins són una notable minoria a les facultats de Medicina de Catalunya. Un 80% dels alumnes són dones, una proporció similar a la dels llicenciats que s’estan formant com a especialistes en Ginecologia i Obstetrícia, àrea que, fa poc més de cinc anys, era de domini masculí absolut. No hi ha ginecòlogues de renom.
Aquesta tendència canviarà la professió, opinen els estudiosos del tema, en especial perquè les noves generacions de metgesses accedeixen a les seves places a l’edat de poder tenir fills, cosa que obligarà els centres a posar en pràctica una ben organitzada harmonització d’horaris i permisos.
«En cas que no es faci així, si les metgesses tenen problemes amb les seves empreses a l’intentar tenir descendència, el sistema sanitari es pot veure en un problema seriós, perquè moltes d’aquestes dones relegaran la seva professió. I elles seran majoria a la xarxa assistencial», adverteix Ramon Carreras, president de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia i vicerector de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Un altre dilema al qual s’enfronta Medicina són els numerus clausus que restringeixen l’accés a les facultats. Obrir aquesta estreta porta implicaria que les administracions assumissin la costosa formació dels facultatius en el seu període d’especialització com a metges interns residents (MIR).
Aquests facultatius cobren bastant menys que els adjunts i caps de servei al costat dels quals exerceixen diàriament, i en el cas dels que es troben en els cursos superiors, són eficaços complements de les escasses plantilles, però tot i així es tracta d’un personal addicional a sou de la sanitat pública. Malgrat l’escassetat d’especialistes, Espanya segueix sent un dels països d’Europa amb més metges: 3,9 facultatius per cada 1.000 habitants, davant dels 3,4 de la mitjana europea.
Aquesta abundància de professionals, indiquen els tècnics, és absorbida pel burocratitzat sistema sanitari espanyol, que fins i tot destina metges i infermeres a la trista funció de redactors de receptes de medicaments. La recepta electrònica hauria d’acabar en els pròxims mesos amb aquesta inoperància.
El tercer problema que haurà de resoldre la professió és l’organització dels seus equips hospitalaris, excessivament jerarquitzats i inamovibles en l’actualitat. Els metges joves demanen participar en les decisions mèdiques dels seus serveis, i volen rebre compensacions salarials a mesura que els seus resultats milloren, una forma d’estímul professional que ja s’ha començat a aplicar als centres públics.
Els metges també esperen que l’Administració trobi la fórmula que permeti ordenar l’afluència de pacients als centres més adequats per al malestar que pateixen. En especial, demanen que es redueixin les visites no verdaderament urgents als serveis d’urgències.
