Yang Zhizhu es ven com a esclau. És l’única via, explica, per saldar el seu deute amb l’Estat: 240.000 iuans (26.000 euros) per la segona filla que va tenir. Va venir amb una multa i un acomiadament sota el braç, en comptes del pa.
Yang era professor de Dret a la Universitat de Política de Pequín quan la seva dona es va tornar a quedar embarassada. El dia que donava a llum, la universitat publicava les noves sancions per violar la planificació familiar: tres anys sense promocions i un de salari congelat. El districte de Haidian va calcular la multa multiplicant per nou el seu sou anual. Va ser acomiadat després de negar-se a pagar-la.
«Pago els meus impostos, les meves filles també ho faran. Alimento la meva família, no ho fa el Govern ni la societat. ¿Per què la multa? ¿I com la pagaré sense feina?», s’exclama Yang. Pel seu petit pis a l’est de Pequín costa caminar-hi sense trepitjar joguines. Les làmines dibuixades gairebé no deixen veure un pam de paret. Viu amb el seu pare jubilat, que avui passeja orgullós les dues nétes pel parc.
Educat en l’obediència confuciana i en la prevalença del sacrifici personal enfront de l’interès nacional, mesos enrere recomanava avortar. A la mare li va faltar valor, i va insistir al marit per pagar la multa. Yang s’hi va negar per principis.
Yang és el rival més conspicu d’aquesta política en 30 anys. El seu bloc rep milers de visites. La majoria l’encoratja i uns quants li diuen insolidari. En una web xinesa, el 91% dels 75.000 internautes li van donar suport. S’explica més per la lògica solidaritat a una injustícia que per la resistència popular.
La llei és àmpliament acceptada per la societat. Però una minoria a la Xina són molts milions, tot i que no és un assumpte que preocupi gaire el Govern. Yang ha estat portada a tots els mitjans oficials, on la protecció de l’harmonia social censura qualsevol protesta perillosa de contagi.
L’import de la multa és dissuasori. Sol multiplicar unes quantes vegades el salari anual. Per eludir-la molts no declaren els fills il·legals. Llavors no tenen registre o hukou, i queden privats de sanitat i educació. Segons els experts, hi ha milions de nens en negre. Al recent cens es van prometre multes més baixes als que els fessin aflorar, sense resultats. A la Xina rural, la picaresca i la corrupció eludeixen la llei sovint.
A la Xina irrita veure famosos amb dos fills. Els rics que paguen la multa són un percentatge negligible que no desbarata els comptes, però sí que sembren malestar social. «El problema existeix, però la multa és suficient. Animem a tothom a tenir un fill. Si en tenen més, utilitzen més recursos, per això el pagament extra», diu Ru Xiaomei, del Comitè de Planificació Familiar.
La política sol veure’s reduïda a la premsa global als excessos en la seva aplicació, tan salvatges com residuals avui. Són obra d’assilvestrats governs locals, preocupats per impressionar Pequín amb el compliment de les pròpies directrius.
«Als anys 80 hi va haver molts abusos, però el temps va ajustar la política al menor desig de fertilitat. La resistència s’ha debilitat, la violència avui és esporàdica», sosté l’acadèmic Wang Feng. «Hi ha pocs casos. Sempre en nivells locals, amb funcionaris molt rudes. Formem els nostres treballadors perquè respectin els drets humans i els fem fora si no ho fan», afegeix Ru.
