Benet XVI, que s’havia significat en repetides ocasions com a furibund detractor del preservatiu sense ni la més petita escletxa per a les excepcions, considera ara que el profilàctic es pot acceptar «en alguns casos». Només l’admet en situacions excepcionals, sí, però és la primera vegada en la història de l’Església en què un papa es pronuncia en termes semblants.
El viratge doctrinal figura en un fragment d’un llibre-entrevista amb el Pontífex de l’escriptor alemany Peter Seewald que sortirà a la venda durant els pròxims dies i que va avançar l’acreditat Osservatore Romano, el diari oficial del Vaticà.
Els supòsits en què l’Església podria permetre l’ús del condó són, en tot cas, extraordinaris. A l’entrevista, Joseph Ratzinger només cita com a exemple el d’una prostituta que ho fa per evitar el contagi del virus de la sida. A més a més, només seria acceptable si «aquest fet pot ser un primer pas per a una moralització, un primer acte de responsabilitat per tornar a desenvolupar la consciència del fet que no tot està permès i no es pot fer tot el que es vol», explica el Papa al seu interlocutor.
Benet XVI fins i tot va més lluny. «Aquesta no és l’autèntica manera de derrotar la infecció del VIH», assegura al deixar la porta oberta a un dels mètodes anticonceptius més efectius contra la transmissó de la sida, una malaltia que ja ha provocat milions de víctimes a tot el món.
Les manifestacions fetes pel Papa no tenen precedents en la tradició de l’Església catòlica, una institució que fins ara sempre ha rebutjat l’ús del profilàctic amb l’argument que el més correcte era un «comportament humà moral i just».
L’anterior al·lusió significativa de Benet XVI al tema es remunta al març del 2009 amb motiu de la seva primera visita com a Pontífex a l’Àfrica, el continent més afectat per la sida. Amb tot, el to actual és diferent. La pandèmia «no es pot superar amb la distribució de preservatius, que, ben al contrari, augmenten els problemes», va dir el Pontífex des de l’avió fa un any i mig, just abans de trepitjar terra africana. En qualsevol cas, ja aleshores va incidir en el mateix que ara: la malaltia s’ha de vèncer amb «una humanització de la sexualitat i noves formes de conducta».
Més enllà d’aquests aspectes, des que Benet XVI va pujar al tron de Pere el 2005 i abans amb Joan Pau II, que va ser papa durant gairebé 27 anys, no han faltat les polèmiques per aquesta posició tan inflexible, fins i tot a dins mateix de l’Església.
Així, destaca el dur enfrontament que el 2000 hi va haver entre el cardenal brasiler Cláudio Hummes, llavors arquebisbe de Sao Paulo, i un rector seu, Valeriano Paironi, que va rebre una «nota de repudi» després d’aconsellar als seus fidels el condó per evitar malalties.
O el recent debat entre el Govern del Perú i el primat d’aquell país, Juan Luis Cipriani, de l’Opus Dei, que el dia 15 de novembre va qualificar de «llibertinatge sexual» una campanya de distribució de 18 milions de preservatius donats per l’Agència per al Desenvolupament Internacional dels Estats Units.
El 2006, no obstant, un document oficial del Pontifici Consell per a la Pastoral de la Salut ja havia qualificat el condó de «mal menor», una obertura potser inevitable davant les crítiques de la societat i de sectors progressistes de l’Església.
Un dels seus representants, Carlo Maria Martini, exarquebisbe de Milà, va dir que una persona casada i infectada està «obligada» a recórrer al preservatiu. I el cardenal suís Georges Cottier va teoritzar que no fer servir el condó i encomanar la sida a altres persones «és allà on el manament ‘no mataràs’ queda en evidència».