
La inclusió de la vacuna contra el virus del papil.loma humà (VPH) al calendari vacunal de totes les comunitats autònomes, que l’administraran des d’aquest any a nenes d’11, 12, 13 o 14 anys, va ser posada ahir com a exemple d'»irresponsabilitat» i absència de respecte als criteris científics, per destacats experts en salut pública i economia sanitària, que van intervenir en el fòrum de debat Opinió Quiral.
A Catalunya la vacuna s’oferirà gratuïtament aquest curs a les 31.000 nenes d’11 i 12 anys que estudien 6è de primària, edat considerada idònia, ja que el fàrmac pretén evitar un virus de transmissió sexual.
La incorporació del preventiu en els programes de vacunació de tot l’Estat va ser acordada pel Consell Interterritorial de Salut (CIS), que reuneix les 17 conselleries de sanitat, després d’un intens debat. La incompleta protecció que ofereix la vacuna enfront del càncer de coll d’úter -el que tracta d’evitar-, en contraposició al seu alt cost -312 euros- va motivar una controvèrsia científica que encara persisteix.
«L’aprovació d’aquesta vacuna per part del CIS, amb el Ministeri de Sanitat al capdavant, ha estat un exemple d’irresponsabilitat: una decisió adoptada sense respectar els mínims criteris d’eficiència que s’han d’exigir a qualsevol fàrmac«, va afirmar Andreu Segura, professor de Salut Pública a la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Els dos laboratoris que han comercialitzat a Europa la vacuna -Sanofi Pasteur i Glaxo SmithKline- asseguren que el preparat evita un 70% dels contagis dels dos tipus de VPH més freqüents. Considerant que hi ha fins a 120 subtipus diferents d’aquest virus, la vacunació no ha de suplir l’anàlisi periòdica de la mucosa uterina (Papanicolau) que s’aconsella a les dones per evitar aquest càncer. Amb aquesta incompleta protecció i l’alt cost del fàrmac n’hi hauria hagut prou, a parer dels experts, per rebutjar l’aprovació de qualsevol altre fàrmac.
«La vacuna contra el VPH és el perfecte exemple de com es prenen decisions que sobrecarreguen un sistema sanitari en crisi financera -va afegir Jaume Puig Junoy, professor d’Economia a la UPF-. Aquesta aprovació s’ha saltat totes les barreres exigibles d’eficàcia i eficiència científiques comparades«.
Segons aquest expert, el cas de la vacuna del papil·loma té un rerefons polític: «El primer a autoritzar- la va ser el Govern de la Rioja, que gairebé no té nenes de 12 anys -ho va fer en el període electoral del 2008-, i a partir d’aquí totes les comunitats l’han seguit«, va afirmar Puig. Algunes van incloure la vacuna al seu programa electoral.







