
Segons les recomanacions de la comissió d’experts, les dones que vulguin avortar hauran de passar un període de reflexió d’entre 24 i 72 hores abans d’interrompre el seu embaràs.
Aquesta és una de les novetats de l’informe que està preparant el comitè d’experts designat pel Ministeri d’Igualtat a fi i efecte de modificar la llei de l’avortament. Un altre dels canvis que recull l’esborrany és la possibilitat que es pugui avortar fins a les 22 setmanes quan estigui en perill la salut física, psíquica o fins i tot psicosocial de la mare.
El nou supòsit pretén que l’embarassada mediti la seva decisió, cosa que està en sintonia amb els postulats de certs moviments antiavortistes que reclamen un últim esforç de l’Estat a l’hora d’evitar les interrupcions de l’embaràs. D’aquesta manera, es suposa que es no es prendran decisions precipitades quan la dona s’aculli a la possibilitat d’avortar dins les 14 primeres setmanes d’embaràs, com proposen els experts de la comissió. A les que decideixin exercir aquest dret, se’ls facilitaria un sobre tancat amb una informació completa sobre les conseqüències de la intervenció i les alternatives que se li obririen en el cas de fer marxa enrere en la seva idea inicial. L’embarassada estaria informada així de les seqüeles físiques i psíquiques que li pot deixar l’avortament i les ajudes de tota mena amb què compten les dones que donen a llum.
Aquest sobre facilitaria el que els especialistes denominen una « decisió informada «, que aniria acompanyada del «consentiment informat» que ha de donar tot pacient que se sotmet a una intervenció quirúrgica. Els experts, que han copiat el sistema del que es fa en altres països d’Europa, proposen també que l’incompliment d’aquest període de reflexió no converteixi en delictiu el comportament del metge, sinó que generi només una sanció administrativa per una simple falta.
Al cap de 14 setmanes, només es podria avortar en els casos de malformació del fetus i de «risc per a la salut de la mare«, amb un límit comú de 22 setmanes. El comitè ha optat per incloure un concepte modern de salut circumscrit a la «salut física o psíquica«. L’objectiu és que es pugui estendre l’avortament a aquells supòsits en què hi ha en perill la «salut psicosocial«, com passa amb les persones angoixades perquè s’han quedat a l’atur o perquè tenen greus problemes econòmics.
Més enllà de les 22 setmanes -frontera que marca la viabilitat del fetus-, només es permetria la interrupció en cas de malformacions «incompatibles amb la vida«, mentre que els riscos per a la salut estarien coberts per la possibilitat de provocar un part prematur.
Font: El Periódico








