Els especialistes catalans exposaran el divendres als seus col·legues el seu rebuig al programa.<
br>
L’Organització Mèdica Col·legial (OMC), que representa als facultatius de tota Espanya, va demanar ahir al Govern que intervingui i reguli el contingut dels programes de televisió que mostren actes mèdics en forma d’espectacle ja que, va afegir, «enganyen» als ciutadans i poden donar lloc a danys per a la salut.
La petició va estar motivada en el programa Canvi radical (CR), d’Antena 3, que presenta en forma de fenomen sorprenent a persones que han estat objecte de múltiples intervencions quirúrgiques durant un període que són separats de la seva família i coneguts.
«El Govern conta amb els recursos suficients per a actuar sobre qui aprofiten els recursos del mercat per a crear falses expectatives, ocultar els riscos de la pràctica mèdica i comprar la intimitat del pacient», va afirmar Juan José Rodríguez Sendín, secretari general de l’organisme mèdic.
L’aparició en CR de sis cirurgians membres de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (SECPRE) resulta molesta per a un important sector de l’organisme, que ja es va pronunciar contra l’emissió. Aquest malestar centrarà l’assemblea general que la Secpre té previst celebrar demà passat en la clausura del seu congrés, que té lloc a València.
DEBAT PÚBLIC
La secció catalana de l’organisme posarà a debat en dita trobada un document de rebuig a CR, va anunciar ahir el seu president, el cirurgià Carlos del Cacho. Membres de la junta de la Secpre van avançar així mateix que en aquesta cerimònia s’emetrà un «pronunciament» sobre el tema.
El director mèdic de CR, el cirurgià Javier de Benito, va reivindicar, novament, la qualitat del programa i va dir desconèixer la causa de la tempesta de crítiques que l’emissió –en creixent pèrdua d’audiència– ha rebut des de la seva estrena. Sobre la solitud que romanen els participants durant el període d’intervencions, De Benito va assegurar que «un 48%» dels seus pacients «van soles a operar-se». «Canvi radical –va prosseguir el cirurgià– pot ser avorrit, sentimentaloide o lent, però, per primera vegada, s’ensenya en televisió tot el bo que pot fer la cirurgia plàstica. No es fa gens indecorós i el públic ens felicita».
