Gemma Lienas ha tingut molta complicitat amb els lectors del QL , ha respost moltes preguntes i els ha brindat no poques primícies: que fa tres anys que escriu una novel·la llarga per a adults que es titularà ‘Una nit, un somni’; que prepara ‘El diari groc de la Carlota’, sobre drogues; que també escriu un nou llibre de l’Emi i el Max que segurament es titularà ‘L’amenaça del virus mutant’. Us oferim un resum de les preguntes i respostes més sucoses de la conversa amb ella. Si us abelleix, la podeu llegir completa.
L’escriptora també és molt favorable a les noves tecnologies; de fet, se’n serveix molt activament: té un bloc, una web, és al facebook, i per Nadal ha demanat un lector de llibres digitals.
—Què la compensa més, la literatura de joves o la d’adults?
—És difícil triar. M’agrada escriure per a joves i per a adults. Per a adults és un desafiament, en el sentit que les novel·les poden tenir més complexitat (estructural i estilística) i, a més, puc desenvolupar qualsevol tema que em vingui de gust. En el cas dels joves, m’he de posar més en la pell dels personatges; miro de connectar més amb els lectors, perquè se sentin identificats amb els personatges; i els temes depenen més dels interessos dels joves, però també dels meus.
—Com és el seu procés creatiu? S’inspira en la vida quotidiana?
—Ui! M’interessen els temes relacionats amb la psicologia i amb els conflictes emocionals de les persones. La realitat sempre m’inspira, em proporciona un punt de partida i des d’aquí treballo l’argument en unes llibretes. En dic les llibretes dels ‘arguments’. Treballo molt els personatges, sobretot des del punt de vista psicològic, després l’argument, l’espai, el temps, em documento… Finalment començo a escriure la novel·la. A vegades, des que tinc la idea fins que no em poso a escriure poden passar tres anys.
—A mesura que canvien els lectors, s’ha hagut d’adaptar o ha estat fidel al seu estil? Per exemple, el personatge de la Carlota ha evolucionat amb el temps, s’ha adaptat als nous gustos dels lectors joves?
—No, la meva Carlota sempre és la mateixa. Curiosament, les generacions successives s’hi han anat trobant bé, la d’ara i la de fa vint anys. Perquè les emocions i els pensaments de la Carlota continuen, bàsicament, identificant-se amb els joves, crec. Sigui la generació que sigui. Curiosament, el llibre ‘Cul de sac’, el vaig escriure fa vint-i-cinc anys i els joves d’ara em demanen com vaig poder escriure un llibre tan modern. Tots s’hi identifiquen.
—La Carlota no es farà mai gran? No farà un dia vint anys o trenta i tindrà maldecaps diferents dels d’ara?
—Hi ha gent que em demana que faci una Carlota de trenta anys. No dic que no, però de moment he fet el que en cinema en diuen una ‘pre-seqüela’, o sigui, una Carlota més jove, a la col·lecció ‘La tribu de Camelot’ (que va començar a sortir fa un any), en què la Carlota té nou anys.
—En qui es va inspirar per escriure els diaris de la Carlota? I la Carlota, en qui es vas inspirar?
—De fet la Carlota neix l’any 1989 amb ‘Així és la vida, Carlota’. Jo no sabia que hi hauria tants llibres de la Carlota, però, per mi, la Carlota era i és un personatge molt entranyable, perquè sóc jo quan era petita.
—La seva literatura és molt psicològica, molt interior. Són interessants les seves aproximacions a ‘la persona’. Té formació psicològica o d’aquest àmbit?
—No he estudiat psicologia, però he llegit molt de psicologia i de psiquiatria. Tinc uns sis-cents llibres de matèria psicològica. Per exemple, de relacionats amb la violència, la por, la soledat. Quan m’interessa un tema llegeixo bibliografia que s’hi refereixi. M’interessa el conflicte personal i l’interpersonal; els meus llibres giren al voltant d’això.
—Hi ha un debat a QL sobre el fet que molts escriptors diuen que escriure és un procés dolorós. Hi està d’acord?
—No, jo ho passo ‘pipa’ escrivint. Per mi escriure és com tornar a l’úter matern, perquè mentre escric m’endinso en una altra història i sento molta pau interior. Una altra cosa és que a vegades m’anguniegi si la història no queda bé, si no interessa ningú; però això és una altra cosa que no té res a veure amb el fet d’escriure.
—Creu en una literatura ‘femenina’ escrita per dones i per a dones?
—No. Sóc del tot contrària a les etiquetes; no hi ha literatura de dones, com no n’hi ha d’homes: hi ha literatura i prou. Amb tot, cadascú escriu des de la seva mirada i aporta la seva pròpia visió del món i la seva pròpia experiència. Com a dona sovint tens experiències diferents de les d’un home. Com un blanc en té de diferents de les d’un negre o un homosexual d’un heterosexual. Però la literatura no té etiquetes.
—Com creu que afectaran les noves tecnologies la literatura?
—Sóc partidària de les noves tecnologies. Tinc bloc, web, facebook… Això no priva que pensi que la propietat intel·lectual s’ha de preservar d’alguna manera i que, per tant, haurem d’arribar a alguna mena d’acord entre tots plegats.
—Com veu els llibres digitals? Pensant en les noves generacions lectores…
—Jo, com a lectora compulsiva, continuaré comprant llibres de paper, però també tindré un lector digital (ja n’he demanat un per Nadal). Crec que poden complir funcions diferents. Si me’n vaig de viatge, no em caldrà emportar-me deu llibres, sinó el lector ben carregat. O bé, per exemple, llibres que no trobo ara perquè són descatalogats. Ara, el plaer de llegir un llibre al llit, tocant-lo i olorant-lo, no me’l prendrà ningú. Crec que les noves generacions tindran més facilitat de llegir en pantalla que no molta gent de la meva generació.
—Quin llibre s’estima més dels que ha escrit? Amb aquest ‘xat’ potser alguns ‘què-llegistes’ que encara no han llegit res seu s’animaran a fer-ho. Amb quin llibre els recomanaria de començar? Potser ens en podria dir tres, per què a QL tenim tres seccions: adults, joves i infantil!
—Per a adults: ‘Atrapada al mirall’, una novel·la sobre violència psicològica; i a partir del gener no us perdeu una novel·la llarga; és una primícia per als ‘què-llegistes’. Per a joves: ‘El diari lila de la Carlota’ o ‘El diari vermell de la Carlota’. Per a nens: ‘La Carlota i el misteri dels passadís secret’ (sèrie la Tribu de Camelot).
—Novetats literàries, projectes nous?
—Per a joves vaig preparant ‘El diari groc de la Carlota’, sobre drogues. Atenció, una altra primícia: per a nens sortirà, per Sant Jordi, un nou llibre de l’Emi i el Max, que segurament es titularà ‘L’amenaça del virus mutant’. I finalment treballo, des de fa tres anys, en una novel·la d’adults, però no en penso dir res.
—Què li resulta més difícil a l’hora de començar a escriure un llibre?
—Trobar el punt de vista. Fins que no sé des de quin personatge i en quin to escriuré la història, no puc començar. De vegades començo amb un punt de vista, m’adono que no funciona, ho llenço i torno a començar. La meva especialitat és llençar moltes pàgines, amb gran desesperació de la meva família, que a vegades no entén que enviï a la paperera cent pàgines ja escrites.
—Quin consell donaria a qui volgués començar a escriure una novel·la?
—De primer, que llegeixi molt i que es fixi en la manera com escriuen els altres i com es construeixen les novel·les (que en desfaci les costures). Segon, que estudiï molta llengua. Tercer, que visqui molt. Quart, que no tingui pressa. Cinquè, que pensi que escriure és una activitat molt solitària i que requereix molta energia i determinació.
Font: Vilaweb
