La ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, va assegurar ahir que la futura llei d’interrupció de l’embaràs, que entrarà en vigor el 5 de juliol, no tolerarà cap «escletxa legal» que permeti a les comunitats autònomes negar-se a practicar avortaments al seu territori com pretén Navarra.
«Les lleis són de compliment obligat per a tots els Governs autònoms, com es veurà», va desafiar la ministra després de la celebració del Consell Interterritorial de Salut.
La possibilitat d’esquivar la llei i derivar les dones que vulguin avortar a altres territoris està sent estudiada per la comunitat foral, basant-se en l’esborrany del decret que desenvolupa la norma i que estableix que s’ha de respectar l’objecció de consciència del personal sanitari.
Segons les autoritats autonòmiques, tot el personal seria objector, cosa que li permetria seguir com fins ara. Cada any avorten més de 700 dones navarreses, però cap a la seva comunitat.
Jiménez va apuntar, sense entrar en detalls, que el decret no permetrà aquesta situació i va assegurar que la llei seguirà endavant, malgrat el recurs d’inconstitucionalitat que avui presentarà el PP.
Navarra preveu presentar un recurs propi en els pròxim dies. «No es retiraran els dos decrets que desenvolupen la llei com demanen, perquè tinc un mandat legal, una llei orgànica, aprovada pel Parlament el 3 de març passat», va assegurar Jiménez.
La ministra va asseverar que «rarament» el Tribunal Constitucional paralitza una llei aprovada pel Parlament i va rebatre l’afirmació de la consellera de Sanitat de Canàries, Mercedes Roldós, segons la qual la nova regulació suposa una prestació sanitària nova.
«Tampoc augmentarà la despesa sanitària de les comunitats ja que fins ara han de finançar els avortaments», va replicar.
En canvi, els responsables de les comunitats governades pel PSOE van donar suport a la ministra. La consellera de Salut, Marina Geli, va mostrar el seu suport al desenvolupament de la llei i va explicar al consell el model d’interrupció de l’embaràs que la Generalitat portarà a terme mitjançant la utilització de la pastilla RU-486 amb dones que no hagin superat la setena setmana de gestació.
«Es tracta –va explicar– d’un model a imatge del francès, suec i austríac, sense necessitat de cirurgia o aspiració, cosa que fa que sigui més fàcil». Jiménez no va posar objeccions al model de Catalunya, ja que posa èmfasi en les polítiques d’anticoncepció i s’ajusta al marc legal. «Però no s’ha instrumentat encara. A veure com es defineix finalment», va postil·lar.