Un estudi de la Dexeus revela que la mitjana d’edat ha baixat més de cinc anys i se situa entre els 30 i els 35 anys
LAIA BRUFAU. Barcelona
L’institut Dexeus de Barcelona ha elaborat un estudi sobre el perfil de les dones que opten per la inseminació artificial d’un donant anònim, provinent d’un banc d’esperma, per quedar-se embarassades. Una de les conclusions de l’estudi és que, si fa deu anys les dones feien el tractament als 40 anys, ara l’edat de les dones és d’entre 30 i 35 anys. Segons l’estudi, que s’ha fet amb unes 400 dones i ha durat deu anys, també ha canviat el prototip de dona que s’interessa per aquest tipus d’inseminació, però sol tenir una professió estable i un entorn social i familiar assegurat. Pel que fa a la demanda d’aquest mètode per tenir una criatura, ha crescut el nombre de dones que viuen soles (un 77% de les pacients), però també de dones que viuen en parella, sobretot homosexuals.
L’estudi de les doctores Diana Guerra i Rosa Tur es basa en les proves que han de passar les dones abans de rebre el vistiplau per ser mares a partir de la inseminació artificial a través d’un donant anònim, provinent d’un banc d’esperma. La doctora en psicologia Diana Guerra ha ressaltat que la majoria de les pacients que s’interessen per aquest servei passen les exploracions físiques i psicològiques sense problemes i, «excepte quatre o cinc casos, totes són dones perfectament sanes». De gairebé 400 casos que han passat per la consulta de Guerra –que són la majoria que s’han tractat a l’institut Dexeus de Barcelona entre el 1992 i el 2006– la psicòloga n’ha extret que es tracten de «dones més que preparades per ser mares i molt conscients que la societat no està del tot preparada per a una maternitat d’aquestes característiques».
En aquests anys de recopilació de dades ha baixat la mitjana d’edat en què es pren aquesta decisió i ha variat el perfil social de la pacient. Si als anys noranta la mitjana d’edat superava els 40 anys, ara ha baixat als trentena, fet que en el cas de les dones que decideixen afrontar-ho soles «denota que les dones posen tenir un fill per davant de viure en parella», ha assegurat Guerra. Actualment el 77% de les mares per inseminació artificial de donant anònim no hi viuen, i del 23% restant, més de la meitat són parelles de lesbianes. Precisament aquest últim grup, segons la psicòloga, és el que té més consciència sobre les dificultats que es poden trobar quan neixin aquestes criatures. Pel que fa a la professió d’aquestes dones, si abans abundaven les feines relacionades amb cuidar els altres, com ara professores o infermeres, ara el ventall s’ha ampliat, però destaquen les periodistes i les hostesses. Un tret comú en gairebé totes és que tenen molt estudiat quin serà el seu entorn social quan neixi la criatura i la xarxa familiar que les ajudarà en l’aventura de ser mares, «fins i tot més estudiat que les parelles que opten per tenir un fill».
La majoria de pacients són conscients que la seva manera de ser mares no és l’habitual, però moltes tenen dubtes a l’hora d’afrontar les obligades explicacions que els hauran de donar als seus fills quan vagin creixent: «Nosaltres els aconsellem que els parlin de la figura del pare com d’una persona generosa que va permetre el seu naixement», ha manifestat Guerra. Perquè es normalitzi la situació, la psicòloga està treballant en materials didàctics destinats a les escoles perquè tots els nens entenguin que hi ha moltes maneres de tenir una criatura i que «els nens nascuts per inseminació artificial de donant anònim no siguin estigmatitzats per la resta dels seus companys».
