Menys espanyols morts. És el que es desprèn de l’últim informe de l’Institut Nacional d’Estadístiques (INE) publicat amb dades de 2009. La diferència és de 1.391 morts menys que el 2008, un total de 384.933. Les tres causes principals han estat les malalties dels sistemes circulatori (31,2 per cada 100 morts) i respiratori (11,2 de 100) i els tumors (27,3).
El VIH ha causat el 2009 un 11,2% morts menys que l’any anterior (quan es van registrar al voltant de 1.200). Es tracta del major descens dels últims 11 anys.
Un portaveu del Ministeri de Sanitat sosté que aquesta baixada, registrada des de 1996, es deu a l’aparició dels antiretrovirals, cosa que ha permès «millorar la qualitat de vida dels pacients, retardar l’avanç de la infecció i, en conseqüència, evitar que es desenvolupi la Sida i es produeixin morts per aquesta causa».
Tenir VIH no és tenir sida i això es reflecteix en les estadístiques presentades per l’INE. «Les persones amb VIH tenen el virus però poden no desenvolupar sida si són tractades convenientment i les persones amb sida són aquelles el sistema immunològic de les quals ja està tan deteriorat per causa del virus que finalment moren per infeccions que es veuen afavorides per l’absència de defenses immunològiques».
Des del començament de la pandèmia el 1981 s’han notificat a Espanya un total de 79.363 casos de sida, segons el Ministeri de Sanitat. «Des de l’extensió dels tractaments antiretrovirals, a finals de 1996, la incidència de sida ha disminuït un 80%, la majoria en homes i amb una edat mitjana que supera els 40 anys» expliquen des de l’organisme estatal.
La principal causa externa dels morts és el suïcidi i afecta molt més als homes. Un total de 3429 persones van perdre la vida d’aquesta manera (amb prou feines vuit més que el 2008) i vuit de cada deu eren homes. És el factor extern que encapçala la llista després que les morts per accidents de trànsit descendissin a gairebé la meitat des dels últims cinc anys. El 2009 es van comptabilitzar 2588; un 14,6% menys que el 2008.
La diferència, per la doctora Pilar Saiz, membre de la Societat Espanyola de Psiquiatria, està en la prevenció. «En suïcidi no hi ha estratègies preventives, per això l’estadística segueix tal qual. Les nostres autoritats sanitàries no acaben de veure que el suïcidi és un veritable problema en aquest país i seria molt adequat que es posessin en marxa polítiques preventives».
Encara que són més homes els que concreten un suïcidi, el problema també afecta les dones. «En temptatives és de 2 a 3 vegades més freqüent en dones joves d’entre 20 i 35 anys«, adverteix Saiz. Les raons són múltiples i imprecises. Incideixen factors genètics, religiosos i socials però la doctora està convençuda que les polítiques preventives són la solució absent.
Els tumors també continuen en ascens (un 1% més) mentre que van disminuir altres casos com les malalties circulatòries que van baixar al voltant poc més del 2%.
Les morts per trastorns mentals van augmentar un 10,9% respecte al 2008 (14.455 en total), de les quals el 95% van ser per demències. Les defuncions provocades per malalties del sistema nerviós també van ascendir; es van registrar un 7,3% més i prop del 60% van ser per Alzheimer.
El grup de malalties del sistema circulatori es va mantenir com la primera causa de mort entre les dones seguides per les malalties isquèmiques del cor que també van ser la principal causa de mort masculina, seguides del càncer de bronquis i de pulmó i de les malalties cerebrovasculars.
Entre els homes van ser també més freqüents els accidents de trànsit i els suïcidis. Les malalties endocrines, nutricionals i metabòliques (com la diabetis mellitus), les del sistema nerviós i els trastorns mentals van ser més mortals per al sexe femení.
Els tumors van ser la principal causa de mort entre els nens d’entre cinc i 14 anys i entre els adults d’entre 45 i 74. La fi de la vida dels nens més petits, d’un a quatre anys, i dels joves d’entre 15 i 44 ha estat producte, majoritàriament, de factors externs.
Les taxes més altes de morts per cada 100.000 habitants el 2009 van correspondre a les comunitats autònomes del Principat d’Astúries (prop de 1.207 persones), Galícia (1.102) i Castella i Lleó (1081), precisament les que tenen una població més envellida.
