La sida mata cada dia a 6.000 persones a Àfrica. I aquesta camerunesa lluita perquè existeixi una generació lliure del virus. Ho fa amb fortalesa, incitant als adolescents a «treballar per a no morir-se». L’organització de Ruth Bamela, Acció Africana contra la Sida, ha creat aliances amb la Fundació Àfrica Viva.
–Segueixen sense arribar bones notícies d’Àfrica…
— Si que arriben! Àfrica té la possibilitat de no seguir aplicant les decisions dels altres. I quan decideixes tenir llibertat d’elecció, cal patir. Però això és el que et fa créixer. L’elecció de ser un mateix sempre és difícil.
–No hi ha llibertat sense aliment ni medicina.
— Es pot decidir quina es menja! Una dona em va dir l’altre dia: «Som tan pobres que no podem tirar massa oli en el menjar». I jo li vaig contestar: «Bravo! L’oli no és bo per a la salut». Molts africans rebutgen la mandioca i mengen espaguetis perquè volen semblar civilitzats. I això és dolent.
–És legítim.
— Detesto que la gent prengui decisions sota pressió… Això és esclavitud. Treball perquè es prenguin de manera lliure i informada.
— La imaginava amb un discurs més dramàtic, la veritat.
— Per què? A Àfrica li ha arribat el moment de ser mentalment lliure. Li ha arribat el temps de mirar-se al mirall i dir: «Jo també tinc alguna cosa que donar».
–Molt positiu, però… realista?
— Tot i que no tens res, pots somriure. Aquesta història que Àfrica és tan pobre que no pot donar res, que és un càncer, no és certa.
–Qui té interès a fer circular aquesta idea?
— Als poderosos els interessa el discurs de la pobresa, perquè els dóna importància i afavoreix la seva dominació. Ignoren que també ells s’empobreixen, perquè estan en el mateix planeta. Els poderosos estan convençuts que només la seva minoria és humana. I no és així. Però, per altra banda, Àfrica no pot passar-se el temps dient: «Sóc inferior, sóc una víctima», només perquè una petita part del món vulgui mantenir-la en aquesta situació.
— Unes 1.600 oenegés treballen a Àfrica. No tenen sentit?
— En el món hi ha gent que fa esforços per a destruir barreres. De vegades ho fan bé i altres, no tant. Molts no són clars en el seu llenguatge. Però això és molt humà…
— Humà, però lleig.
— Moltes oenegés estan aquí per a recordar-li al món que l’humà existeix en plural. També nosaltres hem fallat.
— Assumir responsabilitats és saludable.
— Hem fallat al dependre dels altres. Està bé que els amics ajudin en moments difícils, però cal fer el possible abans de demanar socors. Per això, en Acció Africana contra la Sida, la meva oenegé, diem que, per a eliminar la sida, cal saber-lo tot sobre la sida.
–El saber esborra lent l’estadística.
— En la lluita contra la sida, qui no té diners ha de tenir la responsabilitat de fer gestos, com rentar-se les mans. Uns 22 milions de persones moren a causa de la diarrea, i la diarrea és provocada per falta d’higiene. Així que molts no moren per la sida, sinó per diarrea, comprèn?
–Sí, senyora.
— Cal procurar construir un sistema immune sòlid abans de ser atacat pel virus. I cal ajudar als individus a assumir la seva responsabilitat, a tenir llocs on poder rentar-se les mans, a tenir accés a l’aigua potable. Però hi ha altra responsabilitat…
— Vostè dirà.
— No tenir por de la malaltia! Quan algú és seropositiu, ha d’instal·lar-se en el cap la idea que no es va a morir, que té unes quantes coses que fer abans d’això. Molts africans tendeixen a victimizarse. I cal dir: «Problema, et vaig a combatre», i no «Problema, ataca’m». Això funciona! No es pot perdre el peu.
–Dona de caràcter…
— De vegades també jo em tanco en la meva habitació i crido fins a la afonia: «No tinc por». Però crec que la pitjor malaltia és prendre la postura de la víctima.
–Vol fer alguna petició als del nord?
— Els demanaria que donessin condicions perquè els africans siguin responsables de les seves vides. I que s’interessin pels resultats, perquè de vegades donen diners i s’obliden. Verifiquin, per exemple, que s’ha instal·lat l’aigua potable que van pagar! Hem de sistematizar la idea que l’ésser humà no pot beure aigua bruta en el segle XXI.
–Alguna cosa més?
— Si. A mi ja no m’agrada anar a Europa ni a EEUU, perquè em sento humiliada. Siguin conscients del que perden menyspreant a Àfrica. Si Déu hagués volgut fer-nos blancs, ens hauria fet blancs, no?
