
Entrevista a Ana Teresa Rueda, de l’Organització Femenina Popular
Va néixer fa 33 anys a Barrancabermeja, en una ciutat situada en una de les regions més riques de Colòmbia, però també de les més assotades pel conflicte armat que té immers el país des de fa 50 anys. És l’Ana Teresa Rueda, membre de la direcció de l’Organització Femenina Popular (OFP), una organització que treballa amb i des de les dones per aconseguir la pau i el compliment dels Drets Humans i de les dones a Colòmbia. Des de la seva pròpia experiència, Ana Teresa ha explicat a laMalla.net les arrels del conflicte, el treball de l’OFP i las seva experiència com a dona membre d’aquesta organització.
Per què l’OFP fa la lluita des de les dones?
Principalment, perquè som una organització de base que va sorgir de les reivindicacions socials i de gènere. I, perquè en un país tan masclista com Colòmbia a les dones no se’ns ha regalat mai res. Tot el que les dones hem aconseguit a nivell legislatiu, social i polític han estat conquestes socials. Lluitem també des de les dones perquè tenim una lògica diferent per entendre la pau i, tot i que treballem en alliança amb d’altres organitzacions amb presència d’homes, el nostre objectiu és fer visibles les dones en totes les nostres reivindicacions.
Amb quin tipus de dones treballeu?
A l’OFP estem associades unes 3.000 dones dels sectors populars urbans i rurals. El 60% som afectades directes de la guerra. Som víctimes dels desplaçaments forçosos que comporta el conflicte, estem amenaçades o algun dels nostres éssers estimats està amenaçat, l’han assassinat o desaparegut. També hi ha víctimes de la violència intrafamiliar que es deriva del conflicte. La majoria som caps de família, tenim entre 15 i 60 anys i treballem d’empleades en una casa, de modistes, de planxadores, en la venta ambulant… o som desempleades.
A l’OFP, feu servir els programes socials per treballar la reivindicació dels drets, de les garanties socials i de la pau. En què consisteixen aquests programes?
Són programes que treballen diverses àrees i valors. Per exemple, davant de la fam, l’OFP té menjadors socials. Aquí les famíles mengen un cop al dia, però també és un espai on es fomenten altres valors. Són llocs de reunió on la comunitat s’organitza per reivindicar els seus drets i on homes i dones fan de tot i per als altres (servir el menjar, desparar la taula…).
També tenim el projecte de millora de l’habitatge on les famílies a través de l’autoconstrucció de la seva llar milloren les seves condicions de vida, però on també aprenen a treballar en grup i en simultaneïtat amb altres famílies. Si una família es retarda en la construcció de casa seva, la resta deixen la seva feina i l’ajuden. Així s’enforteix el sentiment de pertinença, la solidaritat i es crea un teixit social. A més, significa l’empoderament de la dona, ja que és ella qui decideix la distribució de la llar i és la beneficiaria directa d’aquesta casa.
També tenim l’Escola de Dones Líders, un moviment juvenil, un programa de salut integral, d’assistència jurídica, etc. Tot els programes estan dirigits a aconseguir l’empoderament de les dones, a elevar la seva autoestima i a fer-les valer tant en l’àmbit privat com en el públic.
Amb tots aquests programes, l’OFP no està reemplaçant les funcions de l’Estat?
Des de l’OFP mai ens hem proposat suplantar l’Estat. Ben al contrari, exigim i denunciem perquè l’Estat compleixi amb la seva obligació constitucional com a garant del benestar i la vida digna dels i les ciutadanes. No obstant això, davant de l’oblit a la qual es veu sotmesa la població més vulnerable, l’OFP no es pot quedar de braços creuats i per això impulsa i defensa el dret a la organització social com a mecanisme per a construir alternatives que permetin superar la pobresa i la violència.








