Cada any 25 milions de dones d’arreu del món arriben a la menopausa i comencen una lluita amb les hormones per tractar de tirar endavant amb normalitat, tot i els fogots, els canvis en l’estat d’ànim i les complicacions en la vida sexual que, en molts casos, acompanyen aquest procés. Aproximadament tres de cada quatre dones pateixen algun d’aquests símptomes. De manera que, quan el record de l’adolescència ja queda lluny, la menopausa es converteix en la segona estació en el trajecte de grans alteracions hormonals de la vida de la dona. Una etapa que, segons la doctora María Jesús Cornellana, presidenta de la secció de menopausa de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia, “és complicada, perquè la gent coneix molt més i és més comprensiva amb els canvis dels adolescents que amb els de les dones que arriben a la menopausa i viuen canvis tan físics com mentals”.
Un 70% de les dones pateixen, durant aquesta etapa, sufocacions, alteracions de la son i l’estat anímic -que tendeix a la tristesa i l’angoixa-, i entre un 20 i un 50% experimenten disfuncions sexuals, però només un 18% sol·liciten ajuda mèdica per aquest assumpte i triguen, de mitjana, uns sis anys a realitzar la consulta. Així es desprèn de les conclusions recollides al llibre La menopausia al inicio del siglo XXI, que ha dirigit la doctora Cornellana, amb l’objectiu de fer una mirada àmplia sobre el tema, “especialment ara que, tot i que no hi ha canvis en la simptomatologia, sí que hi ha més tractaments i més preocupació per la qualitat de vida de les dones”.
L’element que més s’associa a la menopausa són, sens dubte, les sufocacions, però la baixada del nivell d’estrògens també comporta, per exemple, sequedat de la pell o sequedat vaginal. És per aquest motiu que existeixen tractaments hormonals de caràcter general per combatre tots aquests dèficits. Aquests tractaments d’estrògens van perdre volada el 2002, quan l’estudi de la Women’s Health Initiative va detectar evidències de més risc de càncer de mama en aquelles pacients que els havien seguit durant més de cinc anys.
Tenint en compte això, la doctora Cornellana recomana tractaments locals per combatre, per exemple, la sequedat vaginal i també teràpies alternatives, com les isoflavones de soja que, com explica, “tenen un efecte estrogènic dèbil, però, si es prenen en les dosis adequades -comprant els comprimits preparats a les farmàcies – i s’espera el període de latència d’entre 4 i 6 setmanes, són efectives per combatre els fogots”. En aquests moments es calcula que més d’un 40% de les dones menopàusiques recorren a aquests mètodes.
Les recomanacions mèdiques per prevenir els problemes derivats de la menopausa comencen ja durant la joventut i passen per “una dieta sana, amb les dosis adequades de calci i vitamines, i un estil de vida no sedentari”. Tot i que l’edat d’inici de la menopausa se situa de mitjana als 48 anys a l’Estat, alguns condicionats genètics i de l’entorn poden anticipar-la o endarrerir-la. La doctora Cornellana apunta, per exemple, que en dones fumadores “és habitual que la menopausa comenci abans: hi ha bastants casos de menopausa precoç -abans dels 40- en fumadores”. La durada mitjana de la menopausa és d’entre tres i quatre anys, però en alguns casos s’allarga fins més enllà dels 60.
