La llei de la infància ha estat aprovada pel govern i comença la tramitació parlamentària. És una de les prioritats del departament d’Acció Social i Ciutadania. Un departament que ha de dedicar ara molts esforços a evitar que la crisi afecti les famílies més vulnerables.
A Catalunya hi ha uns 7.500 infants tutelats, dels quals 2.500 viuen en centres. Quan va ser nomenada consellera, va dir que això no podia ser…
Continuo pensant que no pot ser. Hem doblat els equips d’atenció a la infància i som molt més ràpids en la detecció d’una possible situació de maltractament. No és que hi hagi més maltractaments, sinó que tenim més mitjans per intervenir més ràpid. Amb la llei dels drets i oportunitats de la infància i l’adolescència volem anar cap a les mesures de prevenció. Si som capaços de donar suport a les famílies, assessorament, acompanyament o ajuts econòmics impedim que la situació es deteriori i arribar al desemparament. No l’any que ve, però a llarga ens ha de permetre poder reduir el nombre de nens tutelats.
La llei d’infància, aprovada fa poc pel govern, aposta per la prevenció.
L’esforç s’ha de fer amb mesures de prevenció. Per quan no hi arribem a temps, hem d’incrementar les famíliles acollidores. Tots els nens han de créixer en un entorn familiar, els centres han de ser l’últim recurs.
Si una societat es mesura per com tracta els seus infants, vol dir que la nostra societat està malalta?
La tolerància ha de ser zero envers qualsevol forma de violència. Amb els infants hi ha hagut històricament situacions de maltractament físic, psíquic, abusos sexuals, negligències, abandó… Si no hi intervenim és molt probable que es converteixin en abusadors dels seus fills. És important que la societat sigui més sensible. Insisteixo: veure una criatura que l’endemà ha d’anar a l’escola amb els pares al bar a les dues de la matinada no és normal.
Un altre punt destacat de la llei de la infància és fer més àgil el procés d’adopcions, precisament perquè els infants no creixin en un centre. S’enduriran els criteris per accedir a la idoneïtat per fer una adopció?
Fa tres anys que treballem per actualitzar el model d’acreditació de les famílies, però no vol dir que els criteris siguin més restrictius. Treballem amb programes de formació quan s’espera la criatura, i de postadopció perquè els pares tinguin més eines per exercir. Hem de conscienciar-nos que l’adopció internacional sí que cada cop és més difícil, si no s’opta per criatures amb necessitats especials o grups de germans.
Seguint amb la llei, el govern ha hagut de fer marxa enrere a permetre l’avortament als 16 anys sense permís patern?
No hi ha hagut cap pas enrere. Hem donat a les noies el seu dret a decidir. La maternitat és un acte que les afectarà per a tota la vida i és una decisió que no la poden prendre els seus progenitors. Hi ha un debat paral·lel d’una llei estatal a la qual sempre ens hem d’acabar remetent. Hem optat per garantir el dret a la decisió sobre la maternitat, tot i que estigui supeditada a la llei que s’està debatent al Congrés espanyol.
Doncs digui’m què en pensa.
Estic d’acord amb la llei de l’avortament. Una noia de 16 anys no ha de tenir el consentiment dels pares, però sí que ha de poder fer un treball conjunt amb els pares per tal que l’acompanyin i li donin suport tant si decideix avortar com continuar amb la maternitat. No podem regular l’acompanyament dels pares, però l’esperit de la llei ha d’anar en aquesta línia. La noia ha de poder triar si vol ser mare, però la decisió l’ha de prendre conjuntament amb el seu entorn familiar.
Hi ha entitats socials amb llistes d’espera de persones que no arriben a final de mes, els serveis socials estan col·lapsats…
Sabem que la demanda als serveis socials bàsics ha crescut un 30% i per això hem donat més d’11 milions d’euros als ajuntaments. No volem que hi hagi esperes. Hem creat una taula amb les entitats, les associacions de municipis i el govern per fer seguiment de l’evolució de la realitat social del país i veure les actuacions més urgents. A més, es crearà una base de dades per conèixer què rep cada família i poder ser més eficaços a l’hora de detectar les necessitats.
La llei de dependència és el seu gran maldecap?
No negaré que és un gran repte i ens ocupa moltes hores. No té un desplegament d’excel·lència, però fem una feina ben feta, tot i que més lenta del que voldríem. Tenim la dificultat del finançament, perquè Madrid incompleix la seva part, i els processos de valoració són molt lents i els hem de poder simplificar. El 95% de valoracions estan dins del termini. Insisteixo que és una bona llei perquè dóna atenció a persones que només tenien la protecció de la família. Cada mes dediquem als cuidadors no professionals i a les prestacions vinculades a residència o centre de dia 40 milions d’euros.
Però la realitat és que gairebé la meitat de persones dependents encara esperen la prestació o el servei…
Fins ara cada any ha entrat un nivell nou de dependència i no hem tingut temps de posar-nos al dia. Les sol·licituds comencen a anar a la baixa i confiem poder eliminar la llista d’espera. El problema és que tenim un 40% més de sol·licituds de les previstes inicialment.
Publicat a Avui , el 13 de juliol de 2009
