34.492. Aparentment es tracta d’una xifra sense més, però darrere d’ella hi ha altres tantes històries de drames personals, de dones que han denunciat haver estat víctimes de maltractaments pels seus marits, parelles sentimentals o d’aquells amb els quals van conviure temps enrere.
Una xifra que posa de manifest aquest fenomen tan preocupant, però, alhora, que cada vegada més les dones perden la por a denunciar-los i eviten amb això la impunitat. Balears, Canàries i Múrcia són les comunitats autònomes que presenten una major taxa de denúncia per cada 10.000 dones, mentre que en el costat oposat se situen Extremadura, Cantàbria i País Basc.
Aquestes dades apareixen recollides en l’informe del Consell General del Poder Judicial sobre denúncies, sentències i procediments penals i civils seguits en els jutjats de Violència contra la Dona en el primer trimestre d’aquest any.
De les 34.492 denúncies presentades en els jutjats de violència sobre la dona, la majoria d’elles, 20.688 (el 63,67%) es van iniciar després d’acudir la víctima a la Policia, la qual inicia un atestat que es remet a la seu judicial. Les interposades directament davant el jutjat representar només el 8,86%, (2.880) mentre que les derivades d’una intervenció directa policial van ascendir a pràcticament 4.500, el que representa el 13,7% del total.
Una altra dada rellevant és que, per uns o altres motius, encara hi ha un nombre considerable de dones que opten per renunciar als processos. Així, en els tres primers mesos d’aquest any, van ser més de 3.500 dones les que van decidir no continuar amb la denúncia, de manera que el procés es tanca.
En l’11% d’aquestes denúncies, les víctimes, en algun moment de la tramitació de la denúncia, renúncia a prosseguir el procés. En tot cas, com a aspecte positiu està que suposa una disminució en la diferència denúncies/renúncies respecte a l’últim trimestre de l’any.
Quant als delictes instruïts en aquests jutjats, més del 63 per cent es referien a lesions físiques o psíquiques patides per les dones. En no poques ocasions, aquestes agressions van ser dutes a terme amb acarnissament i traïdoria. Per homicidi, es van incoar 24 procediments i gairebé cinc mil per delictes contra la llibertat.
Les persones jutjades en aquests jutjats van ascendir a gairebé cinc mil, dels quals 4879 van ser homes i 61 dones. La majoria dels que van seure a la banqueta i van ser condemnats eren ciutadans espanyols, el 51,4%, enfront del 23,2 per cent d’estrangers.
En aquest apartat, el percentatge de condemnes respecte a les persones jutjades se situa en el 74,6 per cent. El 71,3 per cent dels espanyols que van haver de respondre davant la Justícia per delictes contra la dona van ser condemnats, inferior al 83 per cent de condemnats a les persones estrangeres jutjades.
No obstant això, els judicis en l’àmbit de violència de gènere no només són competències dels jutjats esmentats anteriorment, sinó que, en funció del delicte i de les penes demanades, el seu enjudiciament pot correspondre als jutjats penals o a les audiències provincials.
El total de les sentències dictades per violència de gènere – en els tres òrgans jurisdiccionals esmentats – va ascendir en el primer trimestre a 14.047, de les quals 8280 van ser condemnatòries (el que representa el 58,9 per cent del total) i 5767 absolutòries.
Al marge d’això, 44 menors van ser jutjats en aquest mateix període de temps per delictes relacionats amb aquests fets, dels quals 30 eren espanyols. A 36 dels menors jutjats els van ser imposades mesures, equiparables a sentències condemnatòries.
Un altre aspecte rellevant de l’informe es refereix a les ordres de protecció demanades per dones en els jutjats específics. En aquest punt, entre l’1 de gener i el 31 de març es va demanar aquesta mesura per part de 10.223 dones, de les que van ser acordades en una mica més de set mil casos. Aquestes xifres posen en relleu que les ordres de protecció demanades representen, aproximadament, el 27 per cent de les denúncies interposades.
