La situació de saturació i embús ha millorat, però la Secció 20 de l’Audiència de Barcelona, especialitzada en temes de violència masclista, continua amb una important acumulació de processos judicials pendents i un excés de feina.
El 31 de desembre del 2010 la xifra d’expedients encara per resoldre era de 1.974, dels quals la majoria, 1.191, eren recursos contra sentències dictades per jutjats de la província. I és que aquest tribunal és un embut al qual van a parar totes les apel·lacions presentades pels advocats de la part que no està d’acord amb una resolució, així com els sumaris per delictes greus.
Als armaris de la Secció 20 de l’Audiència de Barcelona, al vell Palau de Justícia de Barcelona, s’hi guarden les desenes de lligalls de plets pendents de resoldre. Estan perfectament classificats per evitar que es produeixin dilacions innecessàries i, sobretot, per prioritzar els casos en què hi ha algú pres, les resolucions sobre ordres d’allunyament i els assumptes que poden prescriure si no es resolen amb celeritat, com les faltes.
S’ha donat molt poques vegades, però els magistrats s’han vist obligats en alguna ocasió a admetre la prescripció d’una falta de lesions perquè l’acumulació de feina no els ha permès resoldre un recurs en el període marcat pel Tribunal Suprem en un acord de l’octubre del 2010. Per això, el tribunal ha d’estar alerta.
En una recent resolució, els magistrats de la Secció 20 van admetre que un recurs havia estat «paralitzat» durant més de sis mesos «a causa de l’enorme acumulació de recursos pendents», i van haver de declarar extinta la responsabilitat penal d’un condemnat per agredir la seva dona per la prescripció de la falta de lesions.
Malgrat l’excés de feina que pateixen els magistrats de la Secció 20 de l’Audiència, la situació no té res a veure amb la que ha patit en els anys anteriors. El 31 de desembre del 2009, el nombre de processos pendents per violència sexista pujava a 2.812. Per tant, en un any hi ha hagut un descens d’un miler d’assumptes per resoldre i això malgrat que durant el 2010 van entrar o es van reobrir 1.822 casos més. Les estadístiques són clares: l’any passat se’n van resoldre 2.625.
Els plets que arribaven a aquest tribunal van començar a disparar-se a partir del 2006 (2.100 casos de violència sexista i domèstica) i es va arribar al cim el 2009, amb uns 3.400 expedients. L’any passat ja va començar el descens. Hi ha diverses raons.
Una d’elles és la creació de la Secció 22, que s’ha fet càrrec d’una tercera part dels assumptes de violència sexista entre parelles. A més a més, els processos sobre violència domèstica (per exemple les agressions de fills als pares o als avis) es reparteixen entre els diferents tribunals de l’Audiència.
Aquestes mesures han ajudat a la descongestió. Però la més important, segons el president de la Secció 20, Fernando Pérez Maíquez, és l’increment del nombre de magistrats. El 2006 eren només quatre i ara són set (dos d’ells són de reforç). «És necessari el manteniment d’aquests reforços per agilitzar la tramitació dels processos i així poder disminuir el nombre de casos pendents», segons assegura el magistrat. A aquesta situació s’hi afegeix un cert descens de les demandes per violència sexista.
«Continuem fent un esforç molt gran per poder tirar endavant la feina, que és excessiva. Sempre hem estat molt per sobre del barem marcat pel Consell General del Poder Judicial», explica Pérez Maíquez. El temps que es triga a tramitar un expedient ha baixat. Encara que sembli increïble, resoldre assumptes en menys d’un any es considera un èxit que, fins fa ben poc, era pràcticament impensable.
«Hem millorat una mica, però tenim molta feina», admet el president de la Secció 20. «Ara hi ha un retard raonable i anem pel camí de superar l’embús. Amb els reforços anem tirant i és imprescindible que segueixin», afegeix.
Malgrat la millora en xifres, la falta de personal persisteix a l’oficina judicial. La secció especialitzada en violència masclista ha perdut dos tramitadors, de manera que el nombre de funcionaris ha disminuït últimament. En l’actualitat, compta amb quatre auxiliars, quatre oficials i tres agents. «No som suficients per fer tota la feina», recalca el president del tribunal.
Dos problemes més: l’excessiva mobilitat dels empleats i la dificultat en la tramitació d’expedients judicials tan delicats com els de violència sexista. El tribunal també fa els judicis per delictes greus de violència sexista, que solen ser densos i summament complexos.
