Els últims estudis de professionals i experts sobre la conducta violenta en adolescents posen de manifest que els maltractadors cada vegada comencen abans a demostrar actituds masclistes, fins i tot a l’escola, on el treball preventiu podria disminuir el nombre de casos.
El masclista no neix, es va fent a poc a poc, des dels primers anys de la seva vida amb allò que veu i allò que sent al voltant. L’entorn escolar i la família influeixen en els seus comportaments violents, que de vegades apareixen amb només dotze o tretze anys.
Aquestes són les conclusions de professionals com el psiquiatre de l’Hospital Clínic Lozano Blesa de Saragossa, Pedro Manuel Ruiz, que tracta cada dia nois problemàtics, i de vegades violents, que justifiquen les seves conductes amb un afany de protecció i paternalisme cap a les seves parelles.
A aquests nois no els agrada que les seves xicotes surtin soles de casa, ni que portin roba curta ni que, en definitiva, tinguin una vida al marge de la compartida. Ruiz assegura que «moltes» joves posen fi a la relació quan observen aquests «senyals» o quan són «víctimes d’episodis violents». Tot i això, hi ha altres que adopten una actitud passiva i submisa cap a l’home, i que fins i tot creuen que aquest és el rol que els correspon representar.
Les dades de l’estudi Igualtat i Prevenció de la violència de gènere en l’adolescència, presentat al juliol pel Ministeri d’Igualtat, també són reveladores: un 4,9% de les menors d’edat han estat maltractades en alguna ocasió per la seva parella i per a un 6% no era la primera vegada.
El 3,2% dels homes d’entre 13 i 18 anys reconeix haver colpejat la seva xicota i un 34% és reincident perquè ja ho havia fet en una relació anterior, una cosa que es podria evitar si la prevenció a l’escola arribés a tota la població.
Ruiz afirma que, tot i que pugui resultar sorprenent, «hi ha molt masclisme entre els adolescents», i explica que hi ha hagut generacions en què «s’ha treballat molt la coeducació i s’han rebutjat moltes actituds masclistes», però que també hi ha «temporades» o «onades de generacions»que tornen a mostrar aquestes conductes.
Segons l’experiència de la cap de Psiquiatria Infantil de l’Hospital 12 de Octubre de Madrid, Mercedes Rodrigo Alfageme, els adolescents maltractadors no només ho són amb les seves parelles. Les mares, en ser «les més febles» del nucli familiar, també són víctimes de les conductes agressives i violentes dels seus fills.
Per detectar els primers símptomes dels nens violents, la presidenta d’honor de l’Associació Espanyola de Psiquiatria del Nen i l’Adolescent, María Jesús Mardomingo, aconsella prestar atenció a la «crueltat» i la «insensibilitat cap als sentiments dels altres» que aquests nens mostren des que tenen tres o quatre anys. «Són agressions petites, que no transcendeixen, però que estan posant de manifest com és el nen», apunta la doctora Rodrigo.
Ruiz també considera que els pares han de promoure en els seus fills la responsabilitat i el sentiment de culpa quan tinguin una mala conducta. «Encara que siguin molt petits han de responsabilitzar-se de les seves accions perquè un dels símptomes freqüents entre els psicòpates és la manca de sentiment de culpabilitat: tot el que fan és culpa de la societat», adverteix.
En aquest sentit, Rodrigo comenta que els pares han d’explicar al nen que ha fet «una cosa que està malament, que la seva conducta té una conseqüència i que ha de reparar el mal que ha fet». El «més important», segons Mardomingo, és que els pares sàpiguen que «al nen cal educar-lo des que neix» i que li ensenyin «explícitament» què és adequat. «L’educació és un procés actiu, costós i en el qual els pares s’han d’implicar«.
