Segons una informació de la qual se’n fan ressò l’agència de notícies Efe, a l’Iran es començaran a fabricar unes bicicletes especialment per a dones. Segons explica una de les responsables del projecte, Elaheh Sofali, aquestes «bicicletes islàmiques» portaran instal·lada una cabina que cobrirà la meitat baixa del cos de la dona, d’aquesta manera es dissimularan les seves formes.
Però, la bicicleta islàmica no és l’únic invent que el món musulmà s’ha inventat per adaptar les normes que estableix la seva religió als nous temps. Així, per exemple, a Sidney (Austràlia), les dones musulmanes que treballen com a vigilants de la platja, en comptes de banyadors, porten l’anomenat burkina, un uniforme amb tela de banyador que cobreix tot el cos i el cap de la dona, deixant només al descobert mans, peus i cara.
Aquests invents – que a Occident es pot veure com una restricció més que discrimina la dona iraniana – a l’Iran pot ser el que ajudi a desenvolupar la pràctica professional de la natació o del ciclisme entre les dones. Els religiosos més conservadors no han vist mai amb bons ulls que la dona practiqui esports i menys els que deixen al descobert o fan endevinar les formes femenines. Per això, malgrat que als anys 90 la filla de l’expresident Akbar Hachemi va voler donar-li un impuls, el ciclisme femení és una pràctica quasi inexistent a l’Iran. El mateix passa amb la natació.
