Un àlies i un vocabulari juvenils són les eines per enganyar els menors a través d’internet. I no es tracta d’una trampa qualsevol: qui s’amaga a l’altre costat del xat és un pederasta. Dels delictes que fan servir internet com a plataforma, el grooming o ciberassetjament sexual a menors és el que més preocupa la policia a Catalunya.
Dues famílies catalanes es presenten cada dia a una comissaria a denunciar que les seves filles i fills menors d’edat han patit assetjament sexual a internet, segons fonts policials.
A l’any, més de 700 menors catalans (la majoria, nenes) han patit assetjament sexual a internet per part d’adults que, tot i la poca edat de les víctimes, busquen imatges d’elles despullades o representant algun acte sexual.
Espanya, segons un estudi de la fundació Alia2, és el segon país del món on més fitxers de pornografia infantil es descarreguen. Un altre estudi, en aquest cas de la Unió Europea, indica que dos de cada tres pares de menors espanyols assetjats desconeixen el problema dels seus fills.
«Alguns assetjadors es queden aquestes imatges, d’altres les intercanvien amb altres pederastes o les venen», indiquen fonts policials, que recorden una menor la imatge de la qual captada mitjançant grooming es va utilitzar per anunciar un bordell.
«Els assetjadors surten de caça en fòrums en línia de sèries de dibuixos animats o de grups musicals. Allà hi ha nens i és el lloc ideal on entaular una conversa simulant que són un nen», expliquen les mateixes fonts, que avisen que aquest assetjament «s’estén a les xarxes socials».
L’assetjador més comú és l’anomenat tauró, que no oculta la seva intenció, explica Diego Guerrero, policia nacional expert en seguretat informàtica i autor del llibre Fraude en la Red: «Va al gra. Comença amb ‘¿Ets noi o noia?’ i es llança amb un ‘¿T’agrada el sexe?’. ‘¿Em poses la web-cam?’ ‘¿Ja tens pits?’».
Els més perillosos són els que es fan passar per menors. «Inicien el contacte amb la intenció de fer-se amics – explica Guerrero –, però la relació es torna més estreta fins que la víctima creu que està parlant amb el seu nòvio virtual». Aprofitant-se de la immaduresa de la víctima, l’assetjador aconsegueix una fotografia sexual de la menor. Llavors, passa a amenaçar-la d’enviar la imatge als seus amics i familiars, i inicia així un xantatge en què li exigeix imatges de contingut cada vegada més sexual.
«Amb freqüència les víctimes no ho denuncien», explica Pilar Polo, de la Fundació Vicki Bernadet, un centre que treballa en la prevenció dels abusos sexuals infantils. Quan l’agressor ha arribat a la víctima, aquesta té un sentiment de culpa i vergonya que a vegades li impedeix buscar ajuda.
«A internet, la víctima sent que ha estat ella la que ha acceptat d’una manera o altra l’agressor», explica Polo, i afegeix: «De vegades les víctimes són menors que se senten sols, l’agressor els ha prestat atenció i al final ha aconseguit abusar-ne».
