Hem acabat l’any 2008 amb males notícies: tres dones de diferents edats van morir en un sol dia, el 29 de desembre, per violència masclista o de gènere en l’àmbit de la parella. Un cas a Errenteria, un a Las Palmas, i un a Cornellà de Llobregat. Em crida l’atenció la sorpresa d’algun client de l’hotel de Las Palmas, on s’allotjava una de les víctimes, en assabentar-se que aquella discussió que havia sentit va acabar amb la mort de la dona. Segurament, aquest testimoni i moltes persones encara no són conscients de la veritable cara de la violència que pateixen les dones només perquè són dones. Una violència que exerceix un grup d’homes que fan valer el poder a través de la força portada a l’extrem de manera salvatge. Són un grup d’homes que no tenen més eines que el masclisme per sotmetre, dominar i torturar les persones que els estimen o els han estimat.
Crec que tampoc som conscients de la veritable dimensió d’aquest fenomen, sobretot quan d’una manera o altra el justifiquem dient que la violència en l’àmbit de la parella és una pujada de to d’unes relacions de parella conflictives, o quan volem amagar les seves dimensions. Deu dones mortes a Catalunya l’any 2008, 70 a tot l’Estat, són prou per entendre que és un dels delictes interpersonals que genera més víctimes mortals? Estem posant a l’abast de les dones que pateixen violència un sistema públic que a poc a poc els ofereix petits avenços com són les lleis i els recursos, però el pitjor enemic de l’eradicació de la violència masclista és el silenci. El silenci d’algunes dones que es veuen en el centre d’unes relacions de parella en què la convivència està malmesa i encara els costa identificar la seva com una relació de parella abusiva.
El silenci de moltes persones, familiars, professionals, que no acaben de saber veure les discussions d’algunes parelles que s’estan separant com a situacions d’alt risc. El silenci d’un entorn que ha de considerar com una prioritat la prevenció i la detecció a temps de situacions d’abús.
El silenci d’un sistema i una societat que encara no ha trobat els mecanismes efectius per reeducar la ciutadania en els valors de la igualtat. Una població que encara es mou entre estereotips masclistes i que, al segle XXI, tolera poc l’avenç de les dones.
Alba García, directora del programa de seguretat contra la violència masclista del Departament d’Interior.
