La Generalitat gairebé ha aconseguit acabar a temps els seus deures en matèria de guarderies. A començaments del 2005 es va proposar doblar la capacitat de la xarxa pública fins al 2008 i està a punt d’aconseguir-ho: les 29.000 places disponibles de llavors, destinades a nens i nenes de més de quatre mesos i fins als 3 anys, s’han convertit en 54.000, una xifra que a finals del pròxim exercici se situarà en les 60.000 i fins i tot pot ser que s’acosti molt a les 65.000 finalment previstes. Tot i això, la demanda no es dóna per satisfeta i segueix desbordant àmpliament l’oferta.
El repunt de la natalitat i l’arribada d’immigrants han restat brillantor a l’acció que en aquest terreny han abordat la Conselleria d’Educació i mig miler de municipis des del 2004. En aquesta qüestió, l’Administració local i l’autonòmica han anat de bracet com en cap altra en l’àmbit educatiu.
Prop d’un terç dels nens i nenes catalans de menys de 3 anys disposen d’una plaça de guarderia, una proporció similar a la de quatre anys enrere, però, a diferència del que passava llavors, quan predominava l’oferta privada, avui la meitat de les places són públiques i, almenys en teoria, assequibles per a la butxaca de les economies modestes.
