El Tribunal Superior de Justícia d’Astúries manté la condemna de vint anys de presó per a Manuel Rodríguez Peñayos, que va matar a punyalades la seva dona, Isabel Larriet, en un pis del carrer La Estret, de la Corredoria, a Oviedo, el 27 de febrer de 2010. La defensa de l’acusat havia recorregut la sentència per considerar que el tribunal del jurat no havia justificat de forma suficient el veredicte de culpabilitat, que no havia existit acarnissament i que va haver de aplicar l’eximent completa de malaltia mental, en atenció a l’historial psiquiàtric de l’homicida, que es remuntava a 1968. El tribunal rebat un a un aquests recursos.
En primer lloc, i com és habitual en aquests casos, la Sala Civil penal de la Tribunal Superior, presidida pel president del mateix, Ignasi Vidau, considera que el veredicte sí que va estar prou justificat, en fer un repàs, encara que succint , dels elements de prova que van portar a Rodríguez Peñayos a ser considerat culpable.
D’altra, banda, la defensa adduïa que no s’havia produït acarnissament, per considerar que la primera punyalada rebuda per la víctima, a l’abdomen, era mortal de necessitat i la resta de les lesions es van causar quan ja no hi havia consciència. El tribunal entén que les nombroses ferides causades per l’acusat pretenien causar un dany afegit a la dona. L’acusat, que va utilitzar un ganivet de muntanya de 19 centímetres de fulla, el va clavar fins a quatre vegades al cap de la víctima, fins al punt de trencar-li el crani, i després li va realitzar diversos talls a les parpelles i la comissura dels llavis , «minuciosament», el que indica, segons els magistrats, que sí que hi va haver acarnissament.
Pel que fa a la suposada inimputabilitat de l’acusat, el tribunal dóna la raó al jurat, que va estimar que l’acusat estava afectat només «lleument», pel que no cal variar aquesta apreciació i aplicar una eximent completa, com sol · licitava la defensa, en atenció a la llarga llista d’ingressos psiquiàtrics.
L’assassinat d’Isabel Larriet va causar una profunda impressió a causa de la fredor amb què es va cometre el crim. Rodríguez va matar la seva dona entre les nou i les dotze de la nit. Va deixar el cadàver assegut al sofà, tapat amb una manta, i se’n va anar a dormir. Al matí, es va aixecar tranquil · lament, esmorzar, va netejar la casa i aplec roba neta. Ja la nit anterior, a una trucada de la seva filla, havia dit que la seva dona era al bany i no podia posar-se. L’endemà, diumenge, el seu fill anava a dinar a casa i la va trobar tancada. Va cridar al pare diverses vegades. En una de les ocasions, l’acusat li va dir que la seva mare era al bany. Després li va dir que no podia posar-se perquè estava morta.
