L’ex corresponsal de TVE Rosa Maria Calaf assegura convençuda que la dona és sens dubte la «columna vertebral» de les comunitats, que el món avança gràcies a elles, però se sorprèn que, paradoxalment, continua «reprimida i oprimida» en la major part de les societats, fins i tot a Occident, i clama perquè, com repeteix una i una altra, «si en alguna cosa hi ha igualtat és en la desigualtat».
La periodista catalana, amb 37 anys de reporterisme a l’esquena i premis com el ‘Women Together’ per la seva trajectòria professional en favor de la lluita per l’equitat, obre aquest dissabte els diàlegs entre professionals del periodisme i activistes que se celebraran a Segòvia en el marc de la II Trobada ‘Dones que transformen el món’.
Calaf entaularà conversa amb Olayinka Kosovo Thomas, metge nigeriana que va ser Premi Príncep d’Astúries de Cooperació Internacional i que treballa des de fa 30 anys en l’eliminació de la mutilació genital femenina a Sierra Leone.
Encara que no es coneixen personalment, la veterana corresponsal té ben present el seu nom, coneix la potència i dificultat del seu treball, especialment en un territori de costums arrelats i «tan masclista i patriarcal». A més, sap de la situació a l’Àfrica, un continent que va recórrer en cotxe l’any 70 i on va poder ser testimoni de les ablacions que allà pateixen les dones.
«És terrible, és un atemptat contra un dret humà bàsic i un exemple més de la situació d’opressió», lamenta.
Per a Rosa Maria Calaf, aquesta opressió no és, però, habitual només en països africans sinó que es manté viva en estats occidentals, on es comença a fer passos enrere ja «desacreditar» la funció de la dona a base de «deteriorar i frivolitzar «la seva imatge.
Segons adverteix en una entrevista a Europa Press, es torna a primar l’aspecte físic i s’està imposant una disminució del pes social del paper femení. «Amb aquests programes en què els dones es barallen per que un home les triï el que s’aconsegueix és banalitzar la seva imatge», incideix, alhora que adverteix que «el corrent que fomenta aquest tipus de desviació és molt poderosa» i usa instruments tan potents com la televisió per danyar aquesta imatge.
(…)
