Un estudi del Centre Egipci per als Drets de la Dona (CEDM) mostra com l’assetjament sexual al país del Nil, tant físic com verbal, és un fenomen habitual que augmenta cada dia. En aquest informe, basat en una enquesta, el 83% de les dones interrogades diuen haver estat víctimes d’assetjament sexual, principalment tocaments o abusos verbals. El percentatge creix més de deu punts en el cas de les estrangeres. Per la seva banda, el 62% dels homes reconeixen haver comès una o més formes d’assetjament.
La gran majoria de casos es produeixen al carrer i als transports públics, com al metro i als autobusos urbans. L’estudi, titulat Núvols negres al cel d’Egipte, desmenteix la teoria –defensada pels religiosos més conservadors– que relaciona l’assetjament sexual amb la forma de vestir «provocativa» de les dones agredides. «Això és una fal.làcia«, afirma Nihad Abu el-Qomsan, directora del CEDM. «La gran majoria de les egípcies porten el hijab (vel islàmic), i segons l’enquesta més del 70% de les víctimes es cobreixen els cabells. Fins i tot n’hi ha que fan servir el niqab (el mocador que deixa al descobert només els ulls)«, explica.
Segons El Qomsan, els agressors «prefereixen les dones cobertes perquè creuen que són més tímides i no parlaran després«. El 98% de les egípcies agredides no denuncien el cas a la policia, bé per temor, per vergonya o, el que encara és més greu, perquè creuen que no tenen el dret a fer-ho.
De la mateixa opinió és la sociòloga egipci-libanesa, Dalal al-Bizri, per a qui l’islam importat de l’Aràbia Saudita alimenta el que qualifica de «cultura de l’odi» cap al sexe femení. El puritanisme que regna a Egipte castiga de manera especial els joves, que pateixen una gran repressió sexual. Els prometatges són molt castos. No només tenen prohibit les relacions fora del matrimoni sinó que ni tan sols es poden besar en públic. A més, la crisi econòmica fa que es casin cada vegada més tard.
Paral.lelament a l’estudi publicat aquest estiu, la CEDM i la revista per a joves Kelmetna han llançat una campanya per ràdio i internet per conscienciar la població de la gravetat del problema. Les dues iniciatives busquen pressionar les autoritats perquè tipifiquin l’assetjament sexual com a delicte, endureixin les penes i creïn els mecanismes que facilitin a les dones denunciar les agressions a la policia. «Els assetjadors no temen ser castigats perquè saben que els seus actes no tindran conseqüències legals«, diu Al-Qomsan.
