Encara que sembli el contrari, a Catalunya, la prostitució no és només cosa d’estrangeres. Segons un recompte d’anuncis a la premsa i internet, unes 200 dones catalanes, unes 70 a Barcelona, exerceixen aquest ofici i concentren la seva activitat en el sexe de pagament d’alt nivell, en què els clients demanen cada vegada més els seus serveis en detriment de les dones d’altres països.
La seva situació és molt diferent de la de l’allau de sud-americanes, europees de l’Est, asiàtiques i africanes que aquesta última dècada han aterrat a Espanya per prostituir-se, moltes vegades víctimes del tràfic de blanques i en règim de semiesclavitud. Aquesta arribada massiva va expulsar les espanyoles del carrer i els clubs, i pràcticament només hi va deixar aquelles dones que es prostitueixen per poder pagar l’addicció a la droga.
La diferència radica en el fet que la majoria de les prostitutes catalanes són independents: funcionen per lliure, es queden el que guanyen, trien els clients i no depenen de cap proxeneta o xarxa. Pel que fa al que cobren, els preus establerts solen ser d’entre 200 i 300 euros l’hora; 400, una hora i mitja; 500, dues hores, i 1.000 tota la nit. Si són contractades com a acompanyants per a un viatge la tarifa sol ser de 1.000 euros diaris més despeses.
A més, el seu perfil ha canviat. Si a les dècades dels 80 i els 90 eren sobretot noies sense estudis ni feina i amb fills, ara solen ser dones de classe mitjana que, en moltes ocasions, tenen capacitació professional i fins i tot combinen la prostitució amb la feina. «Hi ha infermeres, administratives, metges, advocades i universitàries«, explica Montse, una barcelonina llicenciada en Ciències Polítiques que fa 20 anys que exerceix la prostitució i que ara ha creat un bloc on radiografia sociològicament el fenomen del sexe de pagament.
¿Què porta llavors una dona catalana a prostituir-se? «A això ningú s’hi dedica per gust ni per vici«, comenta contundent la Montse, que afegeix: «El motiu és la necessitat d’aconseguir una quantitat important de diners el més ràpid possible per fer front a un important deute«. Però també hi ha «una minoria de dones addictes al consum d’articles de luxe la compra dels quals sufraguen amb la prostitució«, explica.
Aquesta dona desmenteix que la desacceleració econòmica hagi disparat la xifra d’espanyoles que es dediquen a la prostitució. «No és cert que la crisi empenyi més espanyoles a aquest món. Vaig viure la del 93 i tampoc hi va haver un desembarcament d’espanyoles. Fer aquest pas és una cosa molt seriosa que no es decideix així com així. A més, per molts deutes que tinguis, no totes les dones valen per a això«.
El que sí que s’ha notat és que els clients han tornat a les catalanes. «Per al tipus de client que freqüenta la prostitució de luxe, ser catalana o espanyola és un valor afegit«, reconeix la Montse, que recorda: «Fa alguns anys, quan la majoria eren espanyoles, el més demanat eren les dones estrangeres. Avui, quan la majoria de les noies són de fora, el que se surt de l’habitual són les d’aquí«.
