A partir d’avui mateix, qualsevol treballador del servei públic d’ocupació a qui li arribi una demanda de feina d’una víctima de violència masclista podrà fer una cosa que abans no podia fer: trucar a alguna de les empreses més importants d’Espanya i preguntar si hi ha un lloc per a aquella dona.
¿Això significa que les companyies estaran obligades a contractar els que hagin patit maltractament domèstic? No exactament, explica la delegada del Govern central contra la Violència sobre la Dona, Encarnación Orozco. “Les empreses col.laboraran en la inserció”, va dir la delegada ahir, un dia abans que el Ministeri de Treball firmés un conveni entre el seu departament i sis companyies –El Corte Inglés, Inditex, Cepsa, Eulen, Grupo Vips i Sacyr–, amb què es pretén aconseguir dues metes diferents. Per un costat, afavorir la contractació de les víctimes. Per un altre, sensibilitzar davant el maltractament.
“El que aquestes empreses estan dient a la societat –resumeix Orozco– és: ‘Aquest fenomen no només afecta la veïna del cinquè. Ella és qui mor, però mor perquè, encara que hi ha un problema social a la resolució del qual tots hem de contribuir, no estem fent els passos. Jo, en canvi, sí que estic fent els passos com a empresa'”.
Aquests “passos”, més enllà de la inserció laboral de les víctimes de maltractament domèstic, contribuiran a fer que algun comprador s’emporti una sorpresa aquest Nadal i, si aquesta iniciativa funciona com pretén el Ministeri, també reflexioni sobre un fenomen que ja ha segat 68 vides des de començament d’any, el mateix nombre que en tot el 2006.
Dins dels emprovadors de Zara –una cadena tèxtil propietat d’Inditex–, als miralls de cos sencer, hi haurà uns missatges que, en paraules d’Orozco, apel.laran així al lector: “¿Què estic fent davant la violència contra la dona? ¿Què hi puc fer?” En el cas d’El Corte Inglés, els llocs per a aquest tipus de missatges seran els seus enormes aparadors. I als establiments d’aquestes sis empreses –així com també a les companyies públiques Correus, Adif i Renfe, amb què Treball també ha firmat o firmarà convenis similars– hi haurà fullets informatius sobre aquest tipus de maltractament.
L’eficàcia de la llei
“Les empreses disposen d’espais fabulosos per sensibilitzar i, mitjançant la introducció dins del seu màrqueting de certs missatges, ens poden ajudar a meditar sobre aquest fenomen”, assegura Orozco, que arrufa el nas quan es relaciona el no decreixent nombre anual de morts de dones a mans de les seves parelles o exparelles amb la suposada efectivitat de la llei integral contra la violència de gènere, promulgada el 2005.
“L’eficàcia de la norma s’ha de mesurar per la confiança que ha despertat entre les víctimes i en els recursos que s’estan posant a les seves mans –sosté–. L’eradicació de les morts és el fi últim de la norma, per descomptat, però avaluar la llei en aquests termes suposa generar por, enviar un missatge que, es faci el que es faci, res serveix per a res”.
