El govern de Felipe Calderón va aconseguir amb pressions diplomàtiques que la condemna internacional a l’Estat mexicà per part de la CIDH sobre els feminicidis en el seu país no sortís a la llum pública a la Cimera de la Unió Europea celebrada a Madrid, però sí va ser motiu d’anàlisi en diferents actes a Barcelona, els mateixos dies en què els dirigents llatinoamericans i europeus es reunien a la capital d’Espanya.
Dos d’aquests actes van tenir lloc al Col•legi de Periodistes de Catalunya el 19 i el 20 de maig a la tarda, i una sessió de treball matutina i específica va ser organitzada per l’Institut Català per la Pau, on es va anunciar també la creació de l’Observatori dels Mitjans i les Agressions a les Dones en Contexts d’Alta Violència (OMAD-CAV), per millorar la cobertura informativa d’aquests assassinats misògins i qualsevol mena de violència contra les dones a Mèxic i Centreamèrica.
A manera introductòria, una de les advocades de la Red Mesa de Mujeres de Ciudad Juárez (RMMJ), Andrea Medina, que és, a més, consultora del CLADEM (Comitè d’Amèrica Llatina i el Carib per a la Defensa dels Drets de la Dona) va valorar com a ‘exemplar’ la sentència ‘González i altres vs. Mèxic’, de la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH) que es refereix a Laura Berenice, Claudia Ivette i Esmeralda, 3 joves, primer desaparegudes, després brutalment assassinades i anys després, trobades finalment en el sector del ‘camp cotoner’ de Ciudad Juárez, a la frontera de Mèxic amb Els Estats units.
La sentència de la CIDH, tanmateix, no només les afecta a elles, sinó que analitza el context d’altres assassinats de dones en aquesta ciutat fronterera i conclou que ‘existeix una cultura de discriminació contra la dona que es genera des del propi Estat’ mexicà.
Medina subratllava que la sentència ratifica que existeix un ‘patró d’impunitat’ produït per l’incompliment de les obligacions que té l’Estat de ‘prevenir, sancionar i eradicar’ la discriminació per fets de violència contra les dones, emanada de la Convenció Interamericana per Prevenir, Sancionar i Eradicar la Violència contra la Dona, signada a Belem do Parà (Brasil), que té ‘mecanismes polítics i jurídics de compliment obligat pels països signataris’, com és el cas de Mèxic.
La CIDH va sancionar a l’Estat mexicà de diferents maneres en responsabilitzar-lo d’aquests crims. Primer, amb l’obligació de dur a terme mesures de reparació que, si bé que no tornaran la vida a les assassinades, han de transformar i corregir aquesta discriminació, que no va impedir la pèrdua del dret humà més fonamental: la seva vida i la violació dels drets dels seus familiars, quan exigien Justícia.
La CIDH, d’altra banda, no va considerar suficients les proves que va presentar Mèxic en el judici com dir que havia capacitat les seves institucions per prevenir la violència; més aviat la Cort el va classificar de ‘simulació’ i va determinar que, en aquest cas, fer menys del que es tenia que fer era, precisament, un estereotip de gènere. Per tant, serà la pròpia CIDH qui mesurarà d’ara endavant si aquestes formacions compleixen amb el que s’ha de fer o no ho compleixen.
Per a l’advocada de la Mesa de Juárez, la sentència és, a més d’un referent per al sistema interamericà de Justícia i també per a l’universal perquè, contràriament al que pretenia l’Estat mexicà, la interpretació dels drets i llibertats de les dones s’ha fet integral i citant explícitament la Convenció de Belem do Parà, fet que significa que, ‘en contextos de violència contra les dones, els Estats tenen obligacions diferents i específiques’.
És a dir, al mateix temps que es culpabilitza a Mèxic per l’incompliment dels deures de protecció a les 3 joves i salvaguardar els drets de les seves famílies, la sentència consolida: a) els conceptes i la perspectiva de gènere en la interpretació judicial; b) la competència de la CIDH per jutjar possibles violacions als drets i obligacions de la Convenció de Belem do Parà; i c) els drets de les dones es reafirmen com a Drets Humans, universals, exigibles i justiciables.
Tots aquests i altres arguments estan recollits en el llibre Campo Algodonero. Anàlisi i propostes per al seguiment de la sentència de la Cort Interamericana de Drets Humans contra l’Estat mexicà, de recent publicació, que es va presentar a Barcelona en la mateixa sessió de treball.
Al seminari va intervenir també Susana García, sociòloga i psicoterapeuta de l’organització mexicana Equidad y Género i la investigadora xilena del grup Antígona sobre Gènere i Dret de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), Patsilí Toledo.
Ella va presentar un resum de l’estudi d’Ana Carcedo sobre el Feminicidio/Femicidio (segons l’accepció diferent en alguns països) a Centreamèrica, pel qual s’ha constatat que la violència s’ha incrementat de manera diferencial per a homes i dones al Salvador, Hondures i Guatemala.
‘Els homicidis de dones en aquests països han tingut un creixement desproporcionat’ entre 2003 i 2006. Per exemple, ha augmentat un 40% per a homes i 111% per a dones al Salvador; un 40% i 166% a Hondures i un 68% i 114% a Guatemala.
Una altra característica per a Centreamèrica i també per a Mèxic, segons ressaltava Toledo, és que gairebé sempre és una ‘violència sexualizada’ que deixa a la intempèrie, després d’assassinar-les, els cossos mutilats i nus de les dones.
Això se suma a l’increment dels discursos socials conservadors en tota la regió que prohibeixen fins i tot l’avortament terapèutic que, en definitiva, és una altra manera de negar l’autonomia de les dones.
Per això aquesta investigadora va recordar la necessitat d’exigir l’aplicació de la CEDAW – Convenció sobre l’Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la dona en tots els àmbits.
Van estar presents a l’acte, Xavier Badía director de l’Oficina per la Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, i Xavier Giró, director de l’Observatori de la Cobertura de Conflictes de la UAB, d’on ha sorgit la idea de la creació d’aquest nou Observatori per documentar els feminicidis i altres agressions d’extrema violència contra les dones.
